Jafre
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | Jafrenc, jafrenca | ||||
| Superfície | 6,63 km² | ||||
| Altitud | 44 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
425 hab. 64,1 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 500975 4658100Coord.: 42° 4′ 30″ N, 3° 0′ 42″ E / 42.07500,3.01167 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Joan Bonany i Rocas (FpJ - Independents) |
||||
| Codi territorial | 170852 |
||||
Jafre és un municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita al nord amb el municipi de Garrigoles, a l'est amb Verges, al sud, mitjançant el riu Ter, amb Foixà, i a l'oest amb Colomers. Eminentment agrícola, als voltants del curs del riu Ter hi ha conreus de regadiu, fruiters, blat de moro i hortalisses, que juntament amb els camps de secà de cereals són la base de la seva economia. A nivell monumental hi destaquen l'església parroquial de Sant Martí, del segle XVIII sobre un edifici anterior del segle X, i el Santuari de la Fontsanta del segle XV on hi ha unes aigües que hom creu amb poders curatius miraculosos.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Jafre és esmentat en documentacions de 895 associat al castell, perdut i integrat a l'església parroquial [2] que va ser abandonat durant el segle XVII i anomenat al 1716 com “edifici espatllat”.[3] Les seves restes van ser declarats bé d'interès cultural al 1949. La família Jafre de la petita noblesa catalana controlà l'alou de Jafre que controlà el territori fins al segle XVII. Jafre formà part del Comtat d'Empúries [2] que passa a jurisdicció del monestir d'Amer al segle XIII. El segle XV la família entra a favor de Ferran d'Antequera en la guerra civil catalana. Dins i fora del nucli urbà de Jafre hi ha cases i masies amb història, algunes de les de fora vila, tenen el seu origen en antigues vil·les romanes com el mas Seguer. Altre indret amb llegenda és el Pou de les Goges, que segons expliquen hi habitaven uns éssers d'aparença femenina que sortien per les nits a cantar i a dansar.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 2,0 2,1 Arnau i Garola, Maruja. «Per les terres del Baix Empordà: Jafre II» (
PDF). Revista de Girona, Núm.: 82, 1978, p. 121-125 [Consulta: 22 març del 2012]. - ↑ Banti i Alabau, Èlia. Pedres que parlen. Universitat de Girona, 2006, p. 7.
PDFBibliografia [modifica]
- Volum 6. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5794-5.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jafre  |
- Lloc web de l'Ajuntament
- Lloc web de la Unió Esportiva Jafre
- Lloc web de Jafre
- Jafre a la Generalitat de Catalunya
- Jafre a l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
