Jahan-Xah

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Jahan Shah».

Jahan-Xah (en persa جهانشاه قراقویونلو) fou emir i sultà dels qara qoyunlu, el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Vers el 1410 va rebre del seu pare Qara Yússuf el govern dels territoris del llac Van amb seu probablement a Erciş. El 1433 es va revoltar contra el seu germà Iskandar ibn Kara Yusuf i poc després va reconèixer la sobirania del sultà timúrida Xah Rukh. També un altre germà, Ispan o Isfahan, s'havia apoderat de l'Iraq (1433) i s'havia declarat vassall de Xah Rukh.

Amb el vassallatge d'aquestos dos prínceps Xah Rukh es va sentir fort i, a petició del xirvanxah de Xirvan, els dominis dels quals havien estat devastats, va marxar en expedició cap a l'Azerbaidjan (1434). Xah Rukh va cridar a Jahan-Xah a Rayy, el va proclamar sultà suprem dels qara qoyunlu, i va envair el territori d'Iskandar. Aquest es va retirar a terres otomanes; els territoris que els timúrides dominaven eren entregats al seu protegit Jahan-Xah, però quan l'exèrcit timúrida es va retirar al final del 1435, Iskandar va retornar i va recuperar una part dels seus dominis. Jahan-Xah va conservar principalment l'Azerbaidjan que li havia estat lliurat per Xah Rukh.

Quan el 1438 Iskandar va voler ocupar Azerbaidjan fou derrotat per Jahan-Xah a la rodalia de Tabriz. Iskandar va fugir a la fortalesa inexpugnable de Alindjak, on tenia a la família i tresors, i Jahan-Xah el va assetjar; Iskandar esperava ajut d'Egipte i el sultà Barsbay va enviar un exèrcit, però llavors va morir aquest sultà el 7 de juny de 1438, i l'exèrcit va saber la notícia quan era a Erzindjan i va retornar a Egipte; les esperances d'Iskandar es van esvair. Poc després Iskandar era assassinat pel seu propi fill Shah Kubad. Finalment Jahan-Xah va conquerir la fortalesa i fou reconegut com a sultà arreu.

El 1446 va arrabassar Iraq a Fulad, fill d'Isfahan que acabava de succeir al seu difunt pare feia uns mesos. A la mort del seu senyor nominal Xah Rukh (1447), a Herat van esclatar lluites per la successió timúrida. Jahan-Xah es va fer llavors independent dels timúrides i va obtenir el suport fins i tot d'alguns caps dels aq qoyunlu.

En els següents cinc anys es va apoderar de Sultaniyya i Qazwin que sempre havia desitjat, i de Rayy, Isfahan, Fars i Kirman, tot ciutats i territoris que pertanyien a l'imperi timúrida. El 1450, en una campanya contra els aq qoyunlu (dirigits per Djahangir), va conquerir bona part d'Armènia, i va assetjar a Djahangir a Amida. El cap aq qoyunlu es va rendir la primavera del 1452 i va reconèixer la sobirania de Jahan-Xah.

Aquest acord de pau es va fer sense coneixement del germà de Djahangir, Uzun Hasan (Hasan el Llarg) que ho va considerar una rendició, i va iniciar la guerra pel seu compte i a la tardor del mateix anys 1452 va entrar a Diyarbakir (Amida) en un atac sagnant aprofitant que Djahangir estava absent en una expedició militar al Kurdistan. Una vegada al poder a Diyarbakir va desconèixer la sobirania de Jahan-Xah dels kara koyunlu i va enviar les claus de la fortalesa al Caire com a símbol de vassallatge envers els mamelucs; el sultà li va enviar la investidura com a governador de Diyarbakir. Djahangir va provar de reconquerir la capital amb ajut de contingents enviats per Jahan-Xah, però no ho va aconseguir i fou finalment derrotat el 1457; llavors tots els grups aq qoyunlu van reconèixer a Uzun Hasan.

El 1458 Jahan-Xah va fer una expedició al Gran Khorasan i va entrar a Herat el 28 de juny de 1458 i la va conservar uns mesos però el novembre de 1458, degut a dificultats d'abastiment, va decidir el seu abandonament i va signar un tractat d'amistat i fidelitat amb el timúrida Abu Said ibn Muḥammad ibn Miranshah ibn Timur per el qual aquest li confirmava la possessió de tots els dominis adquirits pels qara qoyunlu a Pèrsia; el timúrida va entrar llavors a Herat, evacuda per Jahan-Xah, sense cap oposició. Mentre durava aquesta expedició s'havia va revoltar el seu fill Hasan Ali, revolta que fou la causa principal del fracàs de la campanya del Khurasan.

Territorialment en aquest moment fou quan el domini qara qoyunlu fou més gran; Jahan-Xah portava el títol d'emir, sultà, khan i kakhan. Administrativament i econòmicament el seu regnat també fou encertat i el desenvolupament fou notable, les ciències i la cultura foren estimulades; el propi sobirà fou un poeta en turc i persa amb el pseudònim Kahkiki, i home de gran cultura i coneixements.

Quan va retornar va derrotar al seu fill Hasan Ali al que va empresonar; assegurada la pau interna i la pau amb els timúrides, l'enemic principal era ara Uzun Hasan; Jahan-Xah va evitar inicialment la lluita per atendre una nova revolta, aquesta vegada del seu fill Pir Budak a Bagdad (1463 o 1464); quan la revolta fou dominada i Pir Budak fou executat (1466), va iniciar la guerra contra Uzun Hasan (1467).

Després d'una campanya irregular, ja proper l'hivern fou atacat al seu camp per Uzun Hasan i derrotat decisivament, i Jahan-Xah i el seu quart fill Muhammad van morir i el tercer fill Abu Yusuf fou capturat i cegat; el fill gran Farrukhzad havia mort feia anys i el segon Abu l-Kasim va morir el 1468. La successió la va recollir Hasan Ali, que estava a la presó i fou alliberat i proclamat sultà.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Sümer, Kara Koyunlular, Ankara, 1967