Jaka Lakovič

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaka Lakovič

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1978 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de bàsquet, entrenador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1996 Modifica el valor a Wikidata –  2016 Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipBase i escorta Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu5 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1996–2001 KD Slovan
2001–2002 KK Krka
2002–2006 Panathinaikos BC
2006–2011 FC Barcelona Bàsquet
2011–2013 Galatasaray SK
2013–2014 SS Felice Scandone
2014–2015 Gaziantep Basketbol
2015–2016 FC Barcelona Bàsquet B Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
2016–2017 FC Barcelona Bàsquet B (assistent)
2016–2020   Eslovènia (assistent)
2017–2018 Bilbao Basket (assistent)
2018–2018 Bilbao Basket
2018–2019 Club Joventut Badalona (assistent)
2019–2022 Ratiopharm Ulm
2022– CB Gran Canaria Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2013Eurobasket 2013
2011Eurobasket 2011
2010Campionat del Món de bàsquet masculí de 2010
2009Eurobasket 2009
2007Eurobasket 2007
2006Campionat del Món de bàsquet masculí del 2006
2005Eurobasket 2005
2003Eurobasket 2003
2001Eurobasket 2001 Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): lakovicjaka FIBA: 21223 ACB: 20201926 Modifica el valor a Wikidata

Jaka Lakovic (Ljubljana, Eslovènia, 9 de juliol de 1978) és un exjugador de bàsquet eslovè que actualment exerceix com a entrenador. Actualment entrena el CB Gran Canaria. Mesura 1,86 metres i la seva posició en la pista era la de base.

Carrera esportiva[modifica]

Jaka Lakovič jugant amb el Barça

Va començar a jugar al bàsquet al col·legi. Es va formar en el KD Slovan Ljubljana, amb el qual va debutar en la temporada 1996-1997, coincidint amb jugadors com Nesterovic. El 1998 va guanyar la medalla de plata de l'Eurobasket junior de Varna al jugar la final contra Espanya. El 2001 debuta amb la selecció absoluta d'Eslovènia en l'Eurobasket contra Espanya i és fitxat pel KK KrKa Novo Mesto. En aquest club va arribar a realitzar veritables exhibicions, com el 18 d'octubre de 2001, quan va aconseguir 38 punts (sent la segona millor anotació de la competició) en una trobada de l'Eurolliga contra el Real Madrid en el Raimundo Saporta que va finalitzar en 87-93. Els seus números en aquesta edició de l'Eurolliga va ser de 20.1 punts per partit, 42,8% en triples, 88,4% en tirs lliures. A més va jugar la Final Four de la Lliga Adriàtica. Va ser la seva veritable carrera cap a l'èxit.

El 2002 firma pel Panathinaikos, gràcies a la insistència d'Obradovic, tècnic de l'equip grec, que va quedar impressionat d'ell en un encreuament de l'Eurolliga. Lakovic tenia la responsabilitat de substituir al que era el millor jugador d'Europa, Dejan Bodiroga. En aquest club va aconseguir grans èxits arribant a aconseguir quatre lligues ESAKE i tres copes, sent Lakovic un dels pilars de tant triomf. La temporada 2004-2005 va ser triat MVP de l'any i membre del quintet ideal de la lliga grega. També va ser MVP en la copa en aquest mateix any i va jugar la Final Four de l'Eurolliga, disputada a Moscou, on el Panathinaikos va ser eliminat pel Maccabi Tel Aviv, el qual va acabar sent el campió. A més va formar part del segon quintet de l'Eurolliga. En l'Eurobasket 2005 va liderar a Eslovènia, la qual es va guanyar una plaça per al Mundial de bàsquet 2006 disputat al Japó. La temporada 2005-2006 va començar discretament per culpa de la saturaració de jugadors a causa del fitxatge pel Panathinaikos de Vasílios Spanulis, pel que Lakovic va tenir menys protagonisme. Es va anar recuperant a poc a poc i l'equip grec arribà fins als quarts de final de l'Eurolliga, en on va ser eliminat pel Baskonia Basket. Davant el fracàs europeu Lakovic va prometre a la directiva i a l'entrenador donar-ho tot en el final de la lliga. Lakovic va complir el promès i va ajudar en sobremanera al doblet de lliga i copa del Panathinaikos.

El juliol de 2006 va ser fitxat pel FC Barcelona, arribant amb l'aurèola de ser un dels millors bases d'Europa. El president del Panathinaikos, Gianakopoulos, i Obradovic van quedar molt decebuts per la sortida de Lakovic del club grec. Va guanyar l'Eurolliga el 2010 mentre era membre del FC Barcelona.

El juliol de 2011 va signar un contracte de dos anys amb Galatasaray, i dos anys més tard va signar amb el Sidigas Avellino de la lliga italiana fins al final de la temporada. El mes de desembre de 2014 va signar amb el Royal Halı Gaziantep de la lliga turca pel que restava de temporada. La temporada següent va fitxar amb l'equip de reserva del FC Barcelona, anunciant que seria el seu últim any com a jugador de bàsquet professional.[1]

Carrera com a entrenador[modifica]

Lakovič va començar la seva carrera d'entrenador el 2016, després de la seva retirada com a jugador, ajudant a Alfred Julbe al Barça B. Aquell any també va convertir-se en entrenador assistent d'Igor Kokoškov de l'equip nacional de bàsquet d'Eslovènia.[2] El 2017 va signar com a entrenador assistent del Bilbao Basket, fent-se càrrec de l'equip en els darrers quatre partits per la destitució de Mrsic.[3] La temporada 2018-19 va ser ajudant de Carles Duran a la banqueta del Joventut de Badalona de la lliga ACB, i en acabar la temporada fitxa per dirigir el Ratiopharm Ulm de la lliga alemanya.[4]

La temporada 2022-23 s'estrena a la ACB com a entrenador del CB Gran Canaria.[5]

Referències[modifica]

  1. «Jaka Lakovic anuncia su retirada del baloncesto profesional» (en castellà). Pirata del basket, 27-07-2016 [Consulta: 4 agost 2018].
  2. «Kokoskov Embraces Slovenian High Expectations» (en anglès). FIBA Europe, 15-02-2016 [Consulta: 4 agost 2018].
  3. «El Bilbao Basket destituye a Mrsic: Lakovic, nuevo técnico» (en castellà). Diario AS, 30-04-2018 [Consulta: 17 agost 2018].
  4. «El Ulm alemán se lleva a Jaka Lakovic como primer entrenador» (en castellà). Mundo Deportivo, 07-06-2019 [Consulta: 7 juny 2019].
  5. «Jaka Lakovic: "Es una victoria muy grande"» (en castellà), 30-09-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaka Lakovič