Jalal-Abad

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jalal-Abad (també Djalal-Abad, Jalalabad, Djalalabd, Jalalabat i altres variants; kirguís Жалалабат) és una ciutat del Kirguizistan, capital de la província de Jalal-Abad al sud-oest del país i nord-oest de la vall de Fergana, a la plana del riu Kugart o Kongar i al peu de les muntanyes Babash Ata, prop de la frontera uzbeka. La població és d'uns 75.000 habitants (70.400 el 1999) mes de la meitat uzbeks.


El clima es caracteritza per estius secs i calorosos, tardors calentes i assolellades amb poques precipitacions i hiverns calents amb la humitat alta. La regió és un centre essencial d'agricultura de fruits i vegetals. Una de les vies principals de la Carretera de la Seda passava a través de Jalal-Abad, i la regió ha jugat un paper important en l'allotjament per a viatgers al llarg de milers d'anys, encara que avui en dia hi ha poques restes arqueològiques visibles - excepte en algunes de les parts més remotes de la província – com Saimalu Tash i la vall Chaktal. Aquests han inclòs viatgers, comerciants, pelegrins (a les diverses restes sagrades) i gent malalta que visita els balnearis curatius com és el cas de la muntanya Ayub Tau, a una altitud de 700 m per sobre del nivell del mar, a aproximadament tres quilòmetres des de la ciutat. Jalal-Abad és famós pels seus balnearis. Hi ha una llegenda que l'aigua del balneari Hozret-Ayub-Paigambar curava als leprosos. Segons la llegenda hi havia una tomba, una mesquita i el palau del Khan prop del balneari. Abad s'utilitza sovint en noms de lloc asiàtics per referir-se a la persona que fundava la comunitat. Es diu que a DJalal-Abad  posteriorment va ser anomenar-se Jalal ad din, que va ser conegut per la construcció de caravanserais (hotels al llarg de la ruta de la seda) que empraven els viatgers, especialment aquells que arribaven a la muntanya sagrada.


A principis del segle XIX, es construí una petita fortalesa, Kokand, i al voltant d'aquesta hi va créixer un petit poble,Kishlak. La gent de la regió estava lligada al camp.Realitzaven intercanvis comercials amb els pelegrins que visitaven la zona i aquells que anaven al balneari. Posteriorment, l'any 1870 immigrants provinents de Rússia es varen instal·lar també a la regió. Hi van construir un fort i un hospital militar. Jalal-Abad era coneguda per ser una ciutat dedicada al comerç, a la compravenda de bestiar...etc.; era coneguda com una ciutat d'intercanvi i interacció entre les diferents poblacions nòmades.


Arquitectònicament, la ciutat es caracteritzava pels seus carrers estrets de caràcter medieval i les cases estaven envoltades de parets d'argila altes. Només les mesquites es decoraven amb adornaments de vistosos. El 1916, es varen construir les vies del ferrocarril que anaven des d'Andijan fins a Jalal-Abad. Quan els soviètics hi varen establir el seu poder, els balnearis de Jalal-Abad varen tenir una gran importància. Se'n van construir més i l'agricultura de fruites i verdures a la què es dedicaven els pagesos de la regió varen tenir un desenvolupament accentuat. L'any 1950 va ser un període de reconstrucció i expanció de la ciutat. Avui en dia, Jala-Abad és una regió dedicada a la construcció, al refinament de la fusta, empreses petroleres o d'extracció de cru, a l'electrotècnica, etc.


Com la majoria de ciutats fundades o refundades per la Unió Soviètica el carrer principal tenia el nom d'Avinguda Lennin i en el cas de Jalal-Abad segueix anomenant-se així i hi podem trobar fonts i una estàtua de Vladimir Illych. Hi ha un museu Històric i cultural, i també una Associcació dedicada al turisme i que facilita allotjament i serveis a DJalal-Abad i per tota la regió. Jalal-Abad és també famós a través de Kirguizistan i molts països adjacents per produir la millor aigua mineral de l'Asia Central.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jalal-Abad Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 56′ 00″ N, 73° 00′ 00″ E / 40.93333°N,73.00000°E / 40.93333; 73.00000