Jamaica
| |||||
| Himne | Jamaica, Land We Love (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Out of Many, One People» «От множеството - един народ» «Allan o lawer, un bobl» | ||||
| Localització | |||||
.svg&lang=ca) | |||||
| |||||
| Capital | Kingston | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.697.983 (2011) (245,45 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 10.991,90954 km² | ||||
| Banyat per | mar Carib | ||||
| Punt més alt | Pic Blue Mountain (2.256 m) | ||||
| Punt més baix | mar Carib (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1962 | ||||
| Organització política | |||||
| • Monarca | Carles III del Regne Unit (2022–) | ||||
| Òrgan executiu | Cabinet of Jamaica (en) | ||||
| • Primer Ministre | Andrew Holness | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament de Jamaica , (Escó: 84) | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 14.657.586.359 $ (2021) | ||||
| Moneda | Dòlar jamaicà | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .jm | ||||
| Prefix telefònic | +1876 | ||||
| Telèfon d'emergències | 110, 112, 911 i 119 | ||||
| Codi país | JM | ||||
| Lloc web | gov.jm | ||||
Jamaica és un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un màxim de 80 km d'amplada. L'illa de Jamaica està situada al mar del Carib, a 150 km de Cuba i a 180 km de l'illa de la Hispaniola. És el tercer país de parla anglesa més poblat d'Amèrica, després dels Estats Units i el Canadà.
El nom de Jamaica prové d'una conjunció del terme que utilitzaven els nadius, Xaymaca o illa de les fonts. Més tard, sota domini espanyol, s'anomenà Santiago, i després passà a ser colònia de l'imperi Britànic amb el nom de British West Indies Crown colony of Jamaica.
Història
Jamaica va ser descoberta per Cristòfor Colom el 1494, i va ser posteriorment ocupada per Diego Colom (fill del descobridor), el 1509.
El 1655 va ser envaïda per Anglaterra, que va introduir-hi el cultiu de la canya de sucre, i el 7 de juny de 1692 un terratrèmol va destruir la ciutat de Port Royal.[1] L'abolició de l'esclavitud, el 1833, va provocar grans problemes en el sistema de plantacions. La plantació de plàtans va ser introduïda el 1870, fet que va marcar la instal·lació de grans empreses estrangeres dedicades a l'explotació de la fruita com la United Fruit Company.
Entre el 1958 i el 1962 va formar part de la Federació de les Índies Occidentals. El 1962 va aconseguir independitzar-se del Regne Unit, dins de la Commonwealth.
Un creixement econòmic important, aproximadament d'un 7% anual, va marcar els primers deu anys d'independència amb governs conservadors liderats pels primers ministres Alexander Bustamante, Donald Sangster i Hugh Shearer. Aquest creixement econòmic estava molt lligat a les inversions en la bauxita, el turisme, les manufactures i, en menor mesura, l'agricultura. El 1972 un canvi de govern, unit a la conjuntura econòmica mundial, va provocar que l'economia decaigués d'una manera acusada, de manera que el PIB de 1982 va caure fins a nivells de 1972. En les successives legislatures de Michael Manley va créixer el deute extern, la qual cosa propicià mesures d'austeritat recomanades pel Fons Monetari Internacional.
Grups ètnics i etnicitats
La majoria dels jamaicans són afrodescendents. Cal destacar-hi els col·lectius dels igbos a Jamaica i els coromantins (d'origen àkan).
Política
La Constitució jamaicana, promulgada el 1962, va establir un sistema de govern parlamentari, segons el model de la Gran Bretanya. El primer ministre és el cap de l'executiu. El monarca britànic és el cap de l'Estat i està representat per un governador general, el qual és nomenat segons el consell del primer ministre.
Subdivisió administrativa
Jamaica està dividida en tres comtats i catorze parròquies:
 |
Parròquia | Superfície km² |
Població 2001 |
Capital | |
|---|---|---|---|---|---|
| Comtat de Cornwall | |||||
| 1 | Parròquia de Hanover | 450,4 | 67.037 | Lucea | |
| 2 | Parròquia de Saint Elizabeth | 1.212,4 | 146.404 | Black River | |
| 3 | Parròquia de Saint James | 594,9 | 175.127 | Montego Bay | |
| 4 | Parròquia de Trelawny | 874,6 | 73.066 | Falmouth | |
| 5 | Parròquia de Westmoreland | 807,0 | 138.947 | Savanna-la-Mar | |
| Comtat de Middlesex | |||||
| 6 | Parròquia de Clarendon | 1.196,3 | 237.024 | May Pen | |
| 7 | Parròquia de Manchester | 830,1 | 185.801 | Mandeville | |
| 8 | Parròquia de Saint Ann | 1.212,6 | 166.762 | Saint Ann's Bay | |
| 9 | Parròquia de Saint Catherine | 1.192,4 | 482.308 | Spanish Town | |
| 10 | Parròquia de Saint Mary | 610,5 | 111.466 | Port Maria | |
| Comtat de Surrey | |||||
| 11 | Parròquia de Kingston | 21,8 | 96.052 | Kingston | |
| 12 | Parròquia de Portland | 814,0 | 80.205 | Port Antonio | |
| 13 | Parròquia de Saint Andrew | 430,7 | 555.828 | Half Way Tree | |
| 14 | Parròquia de Saint Thomas | 742,8 | 91.604 | Morant Bay | |
Economia
Jamaica és un important centre turístic regional, el pes econòmic del qual va créixer en els anys 90 amb l'ajuda de substancioses inversions estrangeres. La seva economia se centra a més d'en el turisme, a la producció de sucre i en l'extracció de bauxita, indústria que ja no s'alimenta exclusivament de capital estranger, ja que en 1974 el país va comprar accions a les principals extractores.
L'activitat agrària es dedica al cultiu de productes per a l'exportació, com ara el cafè, el tabac, la banana i la canya de sucre, i també per al consum autòcton. A més, Jamaica és un productor tradicional de pebre. Entre les activitats industrials predominen la transformació de productes agraris, la fabricació de ciment, de fertilitzants, de derivats del petroli i la indústria tèxtil. No obstant això, tota aquesta riquesa no reverteix igualitàriament sobre la població, ja que Jamaica està històricament dominada per una oligarquia de famílies poderoses.
Jamaicans notables
Emigrants jamaicans
- Patrick Robinson, actor, de pares jamaicans.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ Pawson, Michael; Buisseret, David. Port Royal, Jamaica (en anglès). University of the West Indies Press, 2000, p.165. ISBN 9766400989.
- ↑ «Patrick Robinson - Biography». Patrick Robinson. [Consulta: 18 desembre 2014].
| Estats independents | Antigua i Barbuda · Bahames · Barbados · Belize · Costa Rica · Cuba · Dominica · República Dominicana · El Salvador · Grenada · Guatemala · Haití · Hondures · Jamaica · Nicaragua · Panamà · Saint Kitts i Nevis · Saint Lucia · Saint Vincent i les Grenadines · Trinitat i Tobago | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dependències | |||||||||
