James Cook
De Viquipèdia
James Cook (Marton, Anglaterra, 27 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès. En els seus tres viatges pel Pacífic va explorar les principals illes d'aquesta regió. Entre altres, va ser el primer europeu en explorar la costa oriental d'Austràlia i les illes Hawaii, va fer la primera circumnavegació de Nova Zelanda, va obrir el camí de les exploracions científiques i antropològiques, i dels grans viatges de navegació combatent l'escorbut.
Va morir a l'illa de Hawaii durant un atac dels nadius.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Fill d'un pagès immigrant escocès, va assistir a l'escola fins als dotze anys. Més tard, va obtenir treball com a aprenent en una empresa naviliera a la ciutat portuària de Whitby, al comtat de North Yorkshire. Així va entrar en contacte amb el mar i els vaixells, que haurien de ser la seua gran passió. Les seues habilitats per a l'ofici en el dur Mar del Nord li van valdre que als 27 anys se li oferís el comandament d'un vaixell mercant. Però el jove Cook va decidir ingressar com a voluntari en l'Armada Reial, on va fer una brillant carrera.
Va participar en la Guerra dels Set Anys, destacant com a cartògraf del riu Sant Llorenç i Terranova.
[edita] Primer viatge
En 1768 va dur a terme el primer dels seus tres grans viatges d'exploració: al comandament de la nau Endeavour, va transportar a un grup d'astrònoms i al botànic Joseph Banks a l'illa de Tahití per observar el trànsit de Venus. Durant tres mesos va estar a la badia de Matavai, on va construir un fort on el que avui s'anomena punta Venus. Els resultats de l'observació astronòmica no van tenir els resultats esperats. La segona part del viatge consistia en explorar el suposat continent austral, tal com postulava Alexander Dalrymple.
Navegant cap a l'oest va arribar a Nova Zelanda, on va cartografiar un mapa de la costa tan precís que es va continuar utilitzant durant quasi un segle. Així mateix, va comprovar que no formava part d'una estructura continental més gran (com alguns sostenien llavors), per la qual cosa la va circumnavegar per complet. Va creuar també l'estret que separa les dues illes majors i que porta avui el seu nom.
Va seguir cap a l'oest per esbrinar si el que s'anomenava Terra de van Diemen (avui Tasmània) formava part d'un continent. Però els vents el van portar més cap el nord, a Botany Bay i Port Jackon, on després es va fundar Sydney. Va cartografiar la costa oriental d'Austràlia, que va anomenar com Nova Gal·les del Sud, seguint cap el nord i creuant la difícil Gran Barrera de Corall.
Després de passar per l'estret de Torres, va arribar a Batavia. De tornada a Anglaterra per el cap de Bona Esperança, va navegar entre les illes de Java i Sumatra i demostrant així que eren dos blocs de terra separats.
Un fet de suma importància en aquest viatge va ser que cap home de la seva tripulació va morir d'escorbut, afecció que havia delmat moltes expedicions marítimes anteriors. Això es va deure a una especial preocupació de Cook per millorar les condicions d'higiene i la dieta dels seus subordinats durant el viatge, en la que va incloure els cítrics com a preventius de la malaltia, segons un descobriment del metge anglès Lind.
Malgrat haver passat gran part de la seva vida al mar, va tenir ocasió de formar una família; a l'edat de trenta-quatre anys va casar amb Elizabeth Batts, matrimoni del qual van nàixer sis fills, la meitat dels quals van morir en l'infantesa. Dels tres fills restants, dos van ser mariners.
[edita] Segon viatge
Una vegada a Anglaterra, va ser promogut a comandant i presentat al rei Jordi III. El 1772, va partir al comandament de la nau Resolution a la recerca de la Terra Australis, un continent del qual es pensava que Austràlia era només una part. El secundava un altre vaixell, l'Adventure. Va navegar rumb sud fins a l'Antàrtida i el 16 de gener de 1773 va aconseguir travessar el cercle polar antàrtic. Després va arribar a les illes que avui porten el seu nom: les illes Cook, que ell va denominar Hervey. L'any següent va abastar les illes Vanuatu, les Marqueses i l'illa de Pasqua. De tornada, va descobrir les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.
Aquesta expedició va demostrar que no existia tal continent austral, sinó la massa de gel antàrtica. A la seva tornada va rebre un nou ascens i va ser condecorat amb la medalla Copley i anomenat membre de la Royal Society.
[edita] Tercer viatge
En el seu tercer gran viatge, al juliol de 1776, novament al front del vaixell Resolution, va anar a la recerca d'un pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic pel nord-oest.
En el seu camí va trobar les illes Sandwich, avui anomenades Hawaii. No va tenir èxit en el seu objectiu original de trobar aquella comunicació, però va cartografiar la costa occidental d'Alaska i va presentar un informe precís sobre gran part de la hidrografía americana amb desembocadura a l'Atlàntic.
Va arribar fins a l'estret de Bering, però va haver de retrocedir a causa del gel. En el viatge de tornada a Anglaterra, l'expedició va fondejar novament a les illes Sandwich, on va haver de romandre més temps del previst a causa de dificultats climàtiques que feien impossible la navegació. Això va generar tensions amb els indígenes del lloc a causa de l'escassetat de provisions, i, després d'algunes baralles, Cook va ser mort pels nadius.
[edita] Llegat
Els onze anys de navegació de Cook per l'oceà Pacífica contribuïren en gran mesura a augmentar els coneixements europees sobre la zona. Moltes illes, com l'illa de Pasqua i les illes Sandwich, van ser trobades per primer cop per europeus. la contribució més reeixida de Cook va ser la creació de la cartografia naval de gran zones del Pacífica amb una gran precisió.
Per a la creació de mapes i cartes nàutiques, és necessari conèixer la latitud i la longitud. Els navegants eren capaços de calcular la latitud de manera precisa des de feia segles, mesurant la distància angular al Sol o a una altra estrella del firmament mitjançant un sextant; però la longitud era més difícil de determinar, puix que era necessari saber el temps transcorregut entre el migdia solar del punt origen (Greenwich) i el midgia solar del lloc on es trobava l'observador. En l'època de Cook encara no existien cronòmetres que es poguessin utilitzar en embarcacions amb precisió.
Cook va calcular longituds amb exactitud durant el seu primer viatge, gràcies a les seves habilitats de navegació, a l'ajuda de l'astrònom Charles Green i utilitzant les taules recentment publicades, Nautical Almanac, que contenien les distàncies entre la lluna i set estrelles seleccionades. En el seu segon viatge, va utilitzar el cronòmetre K1, fet per Larcum Kennedy, que era de la mida d'un rellotge de butxaca. Era una còpia del rellotge H4 fet per John Harrison, el qual havia estat el primer en mantenir el mesurament del temps de forma encertada al mar, en ser usat en el viatge de Deptford a Jamaica, entre 1761 i 1762.
L'acompanyaren diversos artistes en el primer viatge; Sydney Parkinson va realitzar molts dels esbossos i en va compeltar més de 264 dibuixos abans de la seva mort que arribà gairebé al final del viatge. Ells van ser d'immens valor científic per als botànics britànics. En la segona expedició de Cook va participar l'artista William Hodges que va realitzar pintures de paisatges de Tahití, l'Illa de Pasqua i altres llocs.
Durant els diversos viatges va estar acompanyat per diversos científics, les observacions dels quals i els descobriments d'ells sumaren importància als viatges. Els botànics Joseph Banks i Daniel Solander van acompanyar-lo en el primer viatge, entre ambdós van recoŀlectar més de 3.000 espècies de plantes.
Cook va ser el primer europeu a tenir un contacte ampli amb els habitants del Pacífic. Va navegar per diverses illes properes a les Filipines, i fins i tot a illes petites i més remotes del Pacífic el sud; va arribar a conclusió encertada que hi havia una relació ètnica entre totes les persones del Pacífic, malgrat que es trobessin separades per grans distàncies.
Cook es va assegurar que a la dieta de la seva tribulació hi hagués cítrics, per controlar l'escorbut una malaltia bastant comuna en aquest tipus de viatges, causada per la falta de vitamina C en les ingestes, la qual podia tenir conseqüències fatals si no era tractada.
[edita] Referències
- Aughton, Peter. 2002. Endeavour: The Story of Captain Cook's First Great Epic Voyage. Cassell & Co., Londres
- John Cawte Beaglehole, biógrafo de Cook y editor de sus Reseñas
- Edwards, Philip, ed. 2003. James Cook: The Journals. Preparado a partir de los manuscritos originales de J. C. Beaglehole 1955-67. Penguin Books, Londres
- Williams, Glyndwr, ed. 1997. Captain Cook's Voyages: 1768-1779. The Folio Society, Londres
- Sydney Daily Telegraph. 1970. Captain Cook: His Artists - His Voyages. The Sydney Daily Telegraph Portfolio of Original Works by Artists who sailed with Captain Cook. Australian Consolidated Press, Sydney
- Thomas, Nicholas. 2003. The Extraordinary Voyages of Captain James Cook. Walker & Co., Nueva York. ISBN 0-8027-1412-9
- Kippis, Andrew. 1788 The life of Captain James Cook... London : printed for G. Nicol; and G. G. J. and J. Robinson, 1788. Primera obra editada en español con el título "Historia de la vida y viages del capitan Jaime Cook" traducida al español por Cesareo de Nava en Madrid en la Imprenta Real en 1795.
