James Earl Carter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:37, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJames Earl Carter, Jr.
Nom original(en) Jimmy Carter Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) James Earl Carter Jr. Modifica el valor a Wikidata
1 d'octubre de 1924 (1924-10-01) (99 anys)
Georgia (U.S. state) Plains (Geòrgia, Estats Units)
  39è president dels Estats Units
20 de gener de 1977 – 20 de gener de 1981
VicepresidentWalter Mondale
  76è Governador de Geòrgia
12 de gener de 1971 – 14 de gener de 1975
Dades personals
NacionalitatNord-Americana
ReligióEsglésia Baptista Modifica el valor a Wikidata
FormacióUnion College (1953–)
Acadèmia Naval dels Estats Units - física (–1946)
Institut de Tecnologia de Geòrgia
Universitat Estatal del Sud-oest de Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,77 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballControl d'armes de foc Modifica el valor a Wikidata
OcupacióGranger de cacauets
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Emory Modifica el valor a Wikidata
PartitDemòcrata
Membre de
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeRosalynn Carter
FillsJack Carter, James Earl Carter III, Amy Carter, Jeff Carter Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Earl Carter, Sr. Modifica el valor a Wikidata  i Lillian Gordy Carter Modifica el valor a Wikidata
GermansBilly Carter, Gloria Carter Spann i Ruth Carter Stapleton Modifica el valor a Wikidata
ParentsBerry Gordy (cosí segon) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
18 juny 1979Tractat de limitació d'armes estratègiques II Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura

IMDB: nm0141699 Allocine: 198673 Rottentomatoes: celebrity/jimmy_carter Allmovie: p291274 TMDB.org: 50576
Facebook: presidentjimmycarter TED: jimmy_carter Musicbrainz: 74a3d3d7-1292-4f6f-8d64-7092392bbde6 Lieder.net: 7434Songkick: 171944 Discogs: 1288332 Goodreads author: 6113 Find a Grave: 6734 Project Gutenberg: 1670 Modifica el valor a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(2002)

James Earl "Jimmy" Carter, Jr (Plains, Geòrgia, 1 d'octubre de 1924), polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en l'Assemblea General de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.

Infància i joventut

Carter va néixer l'1 d'octubre de 1924 a Plains, un petit poble de l'estat de Geòrgia, i fou el major de quatre germans. Els seus pares, James Earl Carter i Bessie Lillian Gordy, eren grangers i baptistes practicants.

Des d'una edat molt primerenca, Carter va demostrar ser un alumne avantatjat al que li agradava la lectura. Més endavant, va ser admès a la universitat Geòrgia Southwestern College, i es va llicenciar en Ciències en l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1946, any que va contreure matrimoni amb Rosalynn Smith. Carter es va llicenciar en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoció. Posteriorment, va cursar física nuclear i tecnologia del reactor a l'Union College, encara que no va arribar a completar aquests estudis.

Carter va ser destinat als submarins de l'Atlàntic i Pacífic i aviat fou escollit per l'almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears. A pesar que la seva intenció era fer carrera en la marina, a la mort del seu pare l'any 1953 va dimitir de les seves responsabilitats militars per encarregar-se del negoci familiar de cacauets, en el seu poble natal.

Carrera política abans de la presidència

Jimmy Carter va començar la seva carrera política amb llocs modests en òrgans locals com la comissió escolar de Plains. No obstant això, aviat assoliria progressar: el 1962 va ser escollit pel Senat de Geòrgia i dos anys després va obtenir la reelecció per a un segon mandat.

El 1966 va decidir presentar-se candidat per a la Cambra de Representants dels Estats Units. Quan va veure que el seu adversari del Partit Republicà va abandonar la pugna per l'escó per a presentar la seva candidatura a Governador de Geòrgia, Carter va resoldre fer el mateix. Va perdre l'elecció i va retornar al negoci dels cacauets, encara que va passar els següents quatre anys preparant la seva candidatura per a tornar a presentar-se a governador el 1970.

Aquell any va assolir la nominació del Partit Demòcrata i va vèncer en les eleccions a governador al republicà Hal Suit. En el seu discurs inaugural, en 1971, Carter va sorprendre els georgians i a la resta del país amb un al·legat en contra de la discriminació racial, la qual cosa resultava xocant en un entorn, el sud nord-americà, en el qual encara imperava la segregació entre blancs i negres. Precisament, entre les seves primeres actuacions com governador va estar la de situar a molts negres en importants càrrecs administratius.

Presidència dels Estats Units

Acords de Camp David (1978): Menachem Begin, Jimmy Carter i Anwar Sadat

La legislació georgiana impedia a Carter presentar-se a un segon mandat després de la finalització del primer, el 1975, per la qual cosa en va abandonar el càrrec va concentrar els seus esforços en la carrera presidencial. Quan va entrar en les primàries presidencials del Partit Demòcrata de 1976, molts van considerar que comptava amb molt poques possibilitats enfront d'altres candidats més coneguts a nivell nacional. No obstant això, l'escàndol Watergate encara estava recent en la memòria dels electors, per la qual cosa el fet de no pertànyer a la classe política de Washington suposava un avantatge per a Carter. La posada en pràctica d'una estratègia intel·ligent li va permetre guanyar la nominació del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units.

Signatura del Tractat SALT II entre Jimmy Carter Leonid Bréjnev, 18 de juny de 1979, a Viena

En la campanya electoral, Carter va començar amb un important avantatge en els sondejos sobre el president republicà Gerald Ford, en part perquè l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant això, Ford va anar a poc a poc retallant les distàncies, ja que l'electorat seguia mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com a Carter. Finalment, Carter va resultar vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976, amb el 50,1% dels vots, mentre el seu rival Ford va obtenir el 48%. Així, es va convertir en el primer candidat del Sud Profund en ser escollit president des de 1848.

El seu mandat va estar marcat per alguns èxits en política exterior, com els tractats sobre el Canal de Panamà; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; el tractat SALT II amb l'URSS i l'establiment de relacions diplomàtiques amb la República Popular de la Xina.

Certament, però, el major i més notori error de la seva política exterior fou la crisi dels ostatges a l'Iran que consistí en la captura durant més d'un any d'una cinquantena de nord-americans a l'ambaixada de Teheran per part dels revolucionaris iranians, d'entre els quals sembla que hi participà Mahmud Ahmadinejad. El conflicte el catapultà cap a una sonora derrota electoral davant Ronald Reagan, qui finalment el va resoldre. En política interior, el seu govern va crear els ministeris d'energia i educació i va reforçar la legislació sobre protecció mediambiental.

Etapa postpresidencial

Des que va abandonar la Casa Blanca, s'ha dedicat a una labor de mediació en conflictes internacionals i a posar el seu prestigi al servei de causes humanitàries. L'any 2002 fou recompsensat amb el Premi Nobel de la Pau i s'ha distingit en literatura, sent autor de nombrosos llibres.

El 12 d'agost de 2015 va anunciar que havia patit un càncer al fetge i que la malaltia s'havia estès a altres parts del seu cos.[1]

Reconeixements

El 1995 obtingué el Premi de la Pau de la UNESCO juntament amb el rei d'Espanya, Joan Carles I .[2]

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles.

L'1 de juliol de 2010 va rebre el XXII è Premi Internacional Catalunya.[3] El premi li fou concedit perquè: El jurat entén que aquest poder tou, aquesta sensibilitat wilsoniana envers l’autodeterminació dels pobles, aquesta consciència que els problemes d’una nació s’inscriuen sempre en un àmbit més ample, tot plegat està en la línia d’allò que els catalans podem fer i hem de fer en l’àmbit ibèric, europeu i mediterrani.[4]

Enllaços externs

Referències

  1. Nakamura, David. «Former president Jimmy Carter, 90, announces that he has cancer» (en anglès). Washington DC: The Washington Post, 12-08-2015. [Consulta: 13 agost 2015].
  2. Kissinger, Henry (1996-01-18). Statement announcing the prizewinners
  3. Lloc web del del Premi Internacional Catalunya
  4. Pàgina 4 Text del Jurat, del Dossier de proclamació de Jimmt Carter.


Precedit per:
Gerald Ford (R)
President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

20 de gener de 1977 - 20 de gener de 1981
Succeït per:
Ronald Reagan (R)