James Gregory

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
James_Gregory
James Gregory.jpeg
Naixement novembre de 1638
Drumoak, prop d'Aberdeen, Escòcia
Mort octubre de 1675
Edimburg, Escòcia
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Saint Andrews
Universitat d'Edimburg
Alma mater Marischal College, Universitat d'Aberdeen
Universitat de Pàdua
Treball(s) Telescopi Gregory
Càlcul infinitesimal
Influències de Stefano degli Angeli

James Gregory (Drumoak, Aberdeenshire, 1638 - Edimburg, 1675) va ser un matemàtic i astrònom escocès. Va estudiar en el Marischal College de la Universitat d'Aberdeen, i en 1663 es va establir a Londres. En 1664 va viatjar a Itàlia i va treballar en la Universitat de Pàdua amb Stefano degli Angeli.[1] Va ser professor a les universitats de St. Andrews i Edimburg, i va tenir tres fills. D'ell s'ha dit que va ser el matemàtic anglès més notable del seu segle després de Newton.[2] Un cràter lunar ha estat batejat com Gregory en el seu honor.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va publicar dos llibres: Optica Promota en 1663, i Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura en el 1667.

Optica Promota[modifica | modifica el codi]

En aquest llibre es descriu un tipus de telescopi reflector que amb el temps duria el seu nom: el telescopi tipus Gregory o "gregorià".

El fonament d'aquest telescopi es basa en la utilització d'un mirall secundari parabòlic, que elimina la aberració cromàtica i l'aberració esfèrica que es produïa en els telescopis refractors. Encara que James Gregory mai va ser capaç de construir un, es van començar a fabricar en anys posteriors. Aquest tipus de telescopis estan en desús, doncs actualment existeixen models més optimitzats; no obstant això, alguns radiotelescopis com el d'Arecibo utilitzen òptiques gregorianes.[3]

En el llibre també s'esmenta un mètode per a calcular la distància entre la Terra i el sol, valent-se per a això del trànsit de Venus. Aquest va ser el primer mètode fiable utilitzat per a determinar el valor de la unitat astronòmica (UA), fins a l'aparició dels moderns sistemes làser i radar.

Vera Circuli et Hyperbolae Quadratura[modifica | modifica el codi]

En aquesta obra s'estudia la possibilitat de calcular l'àrea de cercles i hipèrboles mitjançant sèries infinites convergents. Un any més tard, el llibre es reeditaria, mostrant els mètodes d'obtenció de volums de sòlids de revolució.

També s'especula entorn de l'existència dels nombres transcendents, es deduïx la impossibilitat de resoldre el problema de la quadratura del cercle, i realitza aportacions en els polinomis de Taylor i la primera prova del teorema fonamental del càlcul integral.

James Gregory és també el descobridor de la Xarxa de difracció, que permet separar la llum en diferents longituds d'ona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Haidar, Riad. «James Gregory». Photoniques, Vol. 65, 2013, pàg. 25-26. DOI: 10.1051/photon/20136525.
  2. Gjertsen, Derek. The Newton Handbook (en inglés). Londres i Nova York: Routledge & Kegan Paul, 1986, p. 245. ISBN 978-0710202796. 
  3. Error en el títol o la url.«».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]