James H. Wilkinson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

James Hardy Wilkinson (Strood, Kent, Anglaterra, 27 de setembre de 1919 - Teddington, Middlesex, Anglaterra, 5 d'octubre de 1986) va realitzar una contribució excepcional a la informàtica pel seu treball sobre l'anàlisi numèrica.

Els seus inicis en els mètodes numèrics[modifica | modifica el codi]

Va ser educat a l'Escola de Matemàtiques de Joseph Williamson (a Rochester) i el Col·legi de la Santíssima Trinitat de Cambridge, on a l'edat de 16 anys, va guanyar una beca a matemàtiques. En 1940 va ingressar al Ministeri d'Economia en l'aèria de subministraments, a càrrec del departament d'investigació d'armament al Laboratori matemàtic a Cambridge. Durant la Segona Guerra Mundial el van traslladar a 1943 a la Fortalesa Halstead va estar treballant en la solució de problemes quotidians a la balística i la termodinàmica de explosius amb tècniques clàssiques matemàtiques i per mètodes numèrics.


Els seus treballs al Laboratori Nacional de Física del Regne Unit[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra va unir-se al NPL per emprendre el treball que posteriorment el va portar al reconeixement mundial i l'aclamació. Va ser part clau en el desenvolupament del ordinador AS, el primer a ser construït en Anglaterra, llavors va concentrar-se en l'ús d'ordinadors per solucionar problemes científics, desenvolupant els mètodes numèrics necessaris per a la tasca. En aquesta recerca, Wilkinson va inventar un nou tipus d'anàlisi basat en una filosofia diferent.

Retorn per a l'anàlisi de l'error[modifica | modifica el codi]

En els intents de trobar una solució numèrica a un problema matemàtic, va trobar-se que la solució no era del problema original, però si molt a prop d'aquest. Per això Wilkinson va treballar llavors tornant amb la solució al problema inicial. Va publicar sobre els Errors en Processos algebraics i el Problema de valor propi algebraic, tots dos treballs en comú. També va desenvolupar el programari matemàtic en llenguatge d'alt nivell, conegut com el Fortran. Després de la seva retirada de NPL, va ser designat professor al departament de ciències d'informàtica aplicada a la Universitat de Stanford, Califòrnia.

Els seus últims anys[modifica | modifica el codi]

Wilkinson, tot i molts honors concedits sobre ell, i les grans guanys que va obtenir mai va adoptar una manera de viure ostentós. Sempre es traslladava a bicicleta, i en moltes reunions internacionals seus nombrosos admiradors estrangers van estar sorpresos de veure-ho arribar sobre dues rodes. Va ser un dels grans aportants en informàtica i un geni incansable fins als seus últims dies de vida. Va rebre el Premi Turing a 1970 "per la seva recerca en anàlisi numèrica, facilitant l'ús de l'ordinador digital d'alta velocitat, havent rebut un gran reconeixement pel seu treball en àlgebra lineal i l'anàlisi d'errors. "

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • James H. Wilkinson,Turing's Work at the National Physical Laboratory and the Construction of Pilot ACE, Deuce and ACE(a Nicholas Metropolis, J. Howlett, Gian-Carlo Rota, (editors),A History of Computing in the Twentieth century, Academic Press, Nova York, 1980) (en anglès).