James Horner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Gnome-applications-multimedia.svg
James Horner
James-horner.jpg
James Horner l'any 2012
Nascut 14 d'agost de 1953
Los Angeles, Califòrnia
Anys activitat 1980-present
Residència Malibu Canyon, Califòrnia
Pàgina oficial http://www.james-horner.com (offline)
Pel·lícules més taquilleres
1997 Titanic
2000 How the Grinch Stole Christmas
1995 Apol·lo 13
2000 The Perfect Storm
1989 Honey I Shrunk the Kids
1996 Ransom
2001 A Beautiful Mind
1998 Deep Impact
1994 Clear and Present Danger
1982 Star Trek II: The Wrath of Khan
Premis Oscar
1997 Titanic banda sonora
1997 Titanic cançó original My Heart Will Go On
N 2003 House of Sand and Fog
N 2001 A Beautiful Mind
N 1995 Apol·lo 13
N 1995 Braveheart
N 1989 Camp de somnis
N 1986 Aliens
N 1986 An American Tail millor cançó Somewhere Out There
Globus d'Or
Globus d'or 1997 Titanic banda sonora
Globus d'or 1997 Titanic cançó original My Heart Will Go On
N 2001 A Beautiful Mind
N 1995 Braveheart
N 1994 Llegendes de passió
N 1989 Temps de glòria
Premis Bafta
N 1997 Titanic
N 1995 Braveheart
Premis Grammy
Grammy 1997 Titanic cançó original My Heart Will Go On
N 1990 Temps de glòria
N 1987 An American Tail millor cançó Somewhere Out There
N 2001 A Beautiful Mind
N 1995 The Pagemaster millor cançó Whatever You Imagine
N 1989 Camp de somnis
N 1987 An American Tail

James Horner (14 d'agost de 1953, Los Angeles, Califòrnia) és un compositor de cinema estatunidenc nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos (celta) tradicionals.

Estudis[modifica | modifica el codi]

Fill del respectat dissenyador de Hollywood Harry Horner. La seva família es trasllada a Londres a mitjans dels anys 50, on rebia els seus estudis i finalment estudiava amb György Ligeti a la Royal College of Music. De retorn als Estats Units a mitjans dels anys 70, acaba els seus estudis de música a la Universitat de Califòrnia, on es doctora després d'haver estudiat amb Paul Chihara entre d'altres. Després de treballar un temps al American Film Institute, acaba el seu aprenentatge de teoria musical a l'UCLA i inicia la seva carrera musical.

Horner escrivia una peça de concert d'avantguarda anomenada Spectral Shimmers, que s'estrenava a Indianapolis el 1977 en un auditori mig buit, i amb poca publicitat. Frustrat pel pobre acolliment cap al seu treball des de l'establiment clàssic, Horner comença els seus primers passos en el món del cinema, considerant que les pel·lícules eren l'única sortida possible per la seva música melòdica.

Inicis al cinema[modifica | modifica el codi]

Horner començava a escriure per a pel·lícules d'estudiants de American Film Institute, abans d'implicar-se amb el productor Roger Corman de New World Pictures el 1979. Començà el 1980 escrivint música per a pel·lícules de baix pressupost com Humanoids from the Deep i Battle Beyond the Stars (1980), fent-se de seguida un nom com a estrella amb bon potencial.

Quan se li demanava que escrigués la segona part de la saga Star Trek Star Trek II: La còlera del Kahn (Star Trek II: The Wrath of Khan) el 1982, la seva cotització pujava meteòricament.

Els seus treballs dels anys 80 i principis del 90 inclïen títols com Krull (1983), Brainstorm (1983), Cocoon (1984), An American Tail (1986), Aliens (1986), Willow (1988), The Land Before Time (1988), Temps de glòria (1989), Camp de somnis (1989), Llegendes de passió (Legends of the Fall) (1994), Braveheart (1995) i Apol·lo 13 (1995).

Titanic[modifica | modifica el codi]

Horner finalment aconseguia un reconeixement mundial el 1997 quan escrivia la banda sonora per la pel·lícula més taquillera de tots els temps: Titanic, així com la balada per a Céline Dion My Heart Will Go On. Horner guanyava dos Oscars, dos Globus d'or, i el seu àlbum de la banda sonora encapçalava les llistes del Billboard durant dotze setmanes, sense precedents.

Avui dia, Horner és una figura si més no controvertida al món de la música de cinema. Per una banda té el reconeixement de gran mestre almenys pel que fa a l'èxit comercial i per altra rep crítiques constants pel que es considera auto-plagi o, dit d'una altra manera, la repetició dels seus temes.

Però continua gaudint de l'èxit a través de pel·lícules recents com The Mask of Zorro (1998), L'home bicentenari (1999), The Grinch (2000), A Beautiful Mind (2002), House of Sand and Fog (2003) i Flightplan (2005).

Recentment Horner ha acabat la banda sonora de la pel·lícula de Steve Zaillian, All the King's Men.

Horner viu amb la seva muller, Sarah, i les seves dues filles a Malibu Canyon (Califòrnia).

Filmografia[modifica | modifica el codi]