James Knox Polk
James Knox Polk (pronunciació en anglès: ˈpoːk;[1] 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè president dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849. Tot i que Polk nasqué a Carolina del Nord, passà la major part de la seva vida a Tennessee, estat que representà a la Cambra de Representants dels Estats Units pel Partit Demòcrata (1835–1839) i del qual fou governador (1839–1841) abans d'esdevenir president.
Ferm partidari d'Andrew Jackson, Polk fou el darrer president "fort" d'abans de la Guerra de Secessió.[2] Destaquen els èxits de Polk en política exterior. Va amenaçar de guerra al Regne Unit i aleshores es va fer enrere i va dividir la propietat del Nord-oest Pacífic amb el Regne Unit. Polk és encara més famós per dirigir amb èxit la Guerra entre els Estats Units i Mèxic. Va abaixar els aranzels i va establir un sistema financer que va durar fins al 1913. Fou un candidat el 1844 que va ser nominat de forma inesperada, i fou el primer president que no va optar a la primera reelecció. Va morir de còlera tres mesos després de finalitzar el seu mandat.
Referències[modifica]
- ↑ «Polk». A: John K. Bollard. Pronouncing Dictionary of Proper Names, 2a Edició. Omnigraphics, 1998, p. 806.
- ↑ James K. Polk. Arxivat 2008-04-03 a Wayback Machine. La Casa Blanca.
Enllaços externs[modifica]
- James K. Polk: Guia de recursos, de la llibreria del Congrés dels Estats Units (anglès)
- POTUS - James Knox Polk (anglès)
- Obituari del President Polk a The Liberator (22 de juny de 1849) (anglès)
