James Stanhope
| James Stanhope | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 12 d'abril de 1717 – 21 de març de 1718 |
|
| Precedit per | Robert Walpole |
| Succeït per | El Comte de Sunderland |
|
|
|
| Mandat 15 d'abril de 1717 – 20 de març de 1718 |
|
| Precedit per | Robert Walpole |
| Succeït per | John Aislabie |
|
|
|
| Mandat 12 de desembre de 1716 – 12 d'abril de 1717 |
|
| Precedit per | El Vescomte Townshend |
| Succeït per | El Comte de Sunderland |
| Mandat 16 de març de 1718 – 4 de febrer de 1721 |
|
| Precedit per | El Comte de Sunderland |
| Succeït per | Lord Carteret |
|
|
|
| Mandat 27 de setembre de 1714 – 22 de juny de 1716 |
|
| Precedit per | el Vescomte Bolingbroke |
| Succeït per | Paul Methuen |
|
|
|
| Naixement | 1763 París |
| Mort | 5 de febrer de 1721 Londres |
| Partit polític | Whig |
| Ètnia o nacionalitat | Anglès |
James Stanhope PC (París, França 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya 5 de febrer de 1721 va ser un militar i estadista anglès.
Va començar la seva carrera militar el 1691 i després de participar amb èxit en la campanya de 1705, en la que va entrar a Barcelona amb l'Arxiduc Carles, i va arribar a ser el 1708 comandant en cap de l'exèrcit anglès a Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola, on va liderar la captura de Menorca i va participar en les victòries a la batalla d'Almenar[1] i la batalla de Saragossa però va ser derrotat i capturat pels francesos el 1710 a la batalla de Brihuega, i va ser presoner durant un any.
De nou a Anglaterra el 1712 va recuperar el seu escó a la Casa dels Comuns, que va ocupar entre el 1701 i 1721. Va fer de secretari d'estat, negociant la Quàdruple Aliança contra el Regne d'Espanya el 1718, i va fer de ministre del tresor.
