James Dewey Watson

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: James Watson)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
James Dewey Watson
James D Watson
James D Watson
Naixement 6 d'abril de 1928 (1928-04-06) (86 anys)
Chicago Estats Units Estats Units
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Camp Zoologia
Treball(s) Descobriment de l'estructura helicoïdal
de la molècula de l'ADN
Premis importants Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1962)
Signatura Signatura
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1962)

James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928[1]) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoïdal de la molècula de l'ADN.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 6 d'abril de 1928 a la ciutat de Chicago, població situada a l'estat nord-americà d'Illinois. El 1947 ingressà a l'Escola de graduats de la Universitat d'Indiana, on treballava Hermann Joseph Muller, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1946 pel seu treball sobre les mutacions induïdes pels raigs X. Al maig de 1950 Watson va completar el seu doctorat en zoologia, incorporant-se a la Universitat Harvard l'any 1955.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

James D. Watson l'any 2003

Al costat del biofísic britànic Francis Crick va desenvolupar la major part de la seva recerca científica al Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge entre 1951 i 1953. Prenent com base els treballs realitzats en aquell mateix centre per Maurice Wilkins i Rosalind Franklin, Watson i Crick van descrivint l'estructura en doble hèlix de la molècula de l'àcid desoxiribonucleic o ADN. Les investigacions van proporcionar els mitjans per a comprendre com es copia la informació hereditària, descobrint que la molècula d'ADN està formada per compostos químics enllaçats anomenats nucleòtids. Cada un d'aquest consta de tres parts: un sucre anomenat desoxiribosa, un compost de fòsfor i una de quatre possibles bases nitrogenades: adenina (A), timina (T), guanina (G) o citosina (C). Posteriorment Arthur Kornberg va aportar proves experimentals de l'exactitud del seu model.

Com a reconeixement als seus treballs sobre la molècula d'ADN, Watson, Crick i Wilkins van compartir l'any 1962 el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, un premi però que no fou otorgat a Rosalind Franklin, la qual havia mort de càncer l'any 1958 i que la feu inelegible pel guardó de l'Institut Nobel.

A partir de 1988 va participar en el Projecte Genoma Humà de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units, projecte que abandonà l'any 1992 per desavinenes amb el director del projecte, Bernadine Healy. Watson s'oposà fermament a la idea de Healy de comercialitzar les patents obtingudes d'aquestes investigacions, cosa que Francis Collins, substitut de Healy al capdavant del prjecte nord-americà del genoma humà, no realitzà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «James Dewey Watson». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 de setembre de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]