James Whitmore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
James Whitmore
Nom real: James Allen Whitmore, Jr.
Naixença: 1 d'octubre de 1921
White Plains, Nova York (EUA)
Defunció: 6 de febrer de 2009 (als 87 anys)
Malibu, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Nancy Mygatt (1947-1971)
Audra Lindley (1972-1979)
Nancy Mygatt (1979-1981)
Noreen Nash (2001-2009)
Globus d'Or
Millor actor secundari
1950 - Battleground
Premis Emmy
Millor actor invitat - Sèrie dramàtica
2000 - The Practice
Premis Tony
Premi especial
1948 - Command Decision

Pàgina sobre James Whitmore a IMDb

James Allen Whitmore, Jr. (White Plains, 1921Malibu, 2009) fou un actor estatunidenc.

Després de graduar-se a la Universitat Yale (on va formar part de la germandat Skull and Bones), Whitmore va servir al cos de marines durant la Segona Guerra Mundial. A finals dels anys 40 va començar a actuar als teatres de New Hampshire.

El 1947 debutà a Broadway amb l'obra Command Decision, amb la qual va obtenir un premi Tony per ser la millor interpretació novella. També va treballar en musicals com Kiss Me Kate i Oklahoma. Va desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica que li va comportar un primer nomenament a l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper a Battleground.

Després de fer diversos papers televisius als anys 50 (a sèries com ara The Twilight Zone, Els Invasors o Bonança), també va encarnar el president de l'assemblea en la versió d'El planeta dels simis (1968). Era un secundari de luxe que molts directors volien tenir a les seves pel·lícules. Per exemple va actuar a films com ara La jungla de l'asfalt (1950) i La humanitat en perill (1954).

Va assolir la segona nominació al Oscar el 1976 pel seu paper en el film Give'em hell, Harry (1975), en el que encarnava el president Harry Truman. També va tenir un emocionant paper a Cadena perpètua (1994), film en el qual compartia cartell amb Tim Robbins i Morgan Freeman. L'últim film en el que va actuar va ser Un mar d'esperança, el 2002, però encara va intervenir en alguns episodis televisius, l'últim dels quals un de CSI.

Va fer campanya a favor de Barack Obama i pel manteniment de la separació entre l'Estat i l'Església.

Però la seva major especialitat va ser els papers secundaris en desenes de pel·lícules de Hollywood.

Segons va informar la seva família, Whitmore morí d'un càncer de pulmó que li havia estat diagnosticat el novembre de 2008.

Filmografia parcial[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Obituaris del diari Avui, pag. 40, del 8 de febrer de 2009.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Whitmore