Jan Ingenhousz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1730 Breda (Països Baixos) |
| Mort | 7 setembre 1799 (68 anys) Bowood House (Anglaterra) (en)  |
| Dades personals | |
| Residència | Breda, Londres, Viena, Calne |
| Nacionalitat |  Països Baixos |
| Religió | Catòlica romana |
| Formació | Universitat de Lovaina |
| Es coneix per | Fotosíntesi |
| Activitat | |
| Ocupació | Fisiologia |
| Influències | |
| Influències en | Pieter van Musschenbroek David Gaub |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Han (Henricus) Eduard Hubertus Meijer (en) |
Premis | |
Jan Ingenhousz o Ingen-Housz FRS (Breda, 8 de desembre de 1730 − Calne, Wiltshire, 7 de setembre de 1799),[1] va ser un científic neerlandès en els camps de la fisiologia, biologia i química. És ben conegut per la seva demostració sobre que la llum és essencial en la fotosíntesi.[2][3][4] També descobrí que les plantes, com els animals, tenen respiració cel·lular.[5] En la seva època va ser molt conegut per inocular, amb èxit els membres de la família Habsburg de Viena contra la verola el 1768 per això va esdevenir conseller de l'Emperadriu Maria Teresa d'Àustria.[6]
El 1779, Ingenhousz descobrí que, en presència de llum, les plantes originen bombolles des de les seves parts verdes mentre que, a l'ombra, les bombolles acaben aturant-se.[7] Identificà el gas com oxigen. També descobrí que, en la foscor, les plantes originen diòxid de carboni. Es va adonar també que la quantitat d'oxigen proporcionada en la llum és més gran que la quantitat de diòxid de carboni proporcionada en la foscor.Això demostrava que una part de la massa de les plantes provenia de l'aire i no només del sòl.
A més dels seus treballs als Països Baixos i Viena, Ingenhousz passà temps a França, Anglaterra, Escòcia i Suïssa, entre altres llocs. Va fer recerca en el camp de l'electricitat, la conducció de la calor i la química i va tenir correspondència amb Benjamin Franklin i Henry Cavendish.[8] El 1785, va descriure le moviment irregular de la pols del carbó sobre una superfície d'alcohol i així va descobrir el que després es va anomenar moviment Brownià. Morí a Calne, Anglaterra.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Ingenhousz, Jan». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 163. ISBN 8429270043.
- ↑ Beale and Beale, Echoes of Ingen Housz, 2011
- ↑ Howard Gest, Bicentenary homage to Dr Jan Ingen-Housz,MD (1730–1799), pioneer of photosynthesis research, Photosynthesis Research 63: 183–190, 2000.
- ↑ Geerd Magiels, Dr. Jan Ingenhousz, or why don't we know who discovered photsynthesis, 1st Conference of the European Philosophy of Science Association 2007
- ↑ Howard Gest, A ‘misplaced chapter’ in the history of photosynthesis research; the second publication (1796) on plant processes by Dr Jan Ingen-Housz,MD, discoverer of photosynthesis. A bicentenniel ‘resurrection'., Photosynthesis Research 53: 65–72, 1997.
- ↑ Housz JM, Beale N, Beale E. The life of Dr Jan Ingen Housz (1730-99), private counsellor and personal physician to Emperor Joseph II of Austria.", J Med Biogr. 2005 (1):15-21.
- ↑ Jan Ingenhousz, Experiments upon Vegetables, Discovering Their great Power of purifying the Common Air in the Sun-shine, and of Injuring it in the Shade and at Night. To Which is Joined, A new Method of examining the accurate Degree of Salubrity of the Atmosphere, London, 1779. From Henry Marshall Leicester and Herbert S. Klickstein, A Source Book in Chemistry 1400-1900, New York, NY: McGraw Hill, 1952. Excerpts Accessed 2008-06-24.
- ↑ Smith, Edgar F. «Forgotten Chemists». Journal of Chemical Education, 3, 1926, pàg. 29–40. Arxivat de l'original el 2012-06-30. Bibcode: 1926JChEd...3...29S. DOI: 10.1021/ed003p29 [Consulta: 15 agost 2011]. Arxivat 2012-06-30 at Archive.is
- ↑ * Van Klooster, H. S. «Jan Ingenhousz». Journal of Chemical Education, 29, 1952, pàg. 353–355. Arxivat de l'original el 2013-01-12. Bibcode: 1952JChEd..29..353V. DOI: 10.1021/ed029p353 [Consulta: 15 agost 2011]. Arxivat 2013-01-12 at Archive.is
Bibliografia[modifica]
- Norman and Elaine Beale, Echoes of Ingen Housz. The long lost story of the genius who rescued the Habsburgs from smallpox and became the father of photosynthesis. 630 pages, with a forward by David Bellamy, Hobnob Press, July 2011, ISBN 190697814X.
- Beaudreau, Sherry Ann; Finger Stanley «Medical electricity and madness in the 18th century: the legacies of Benjamin Franklin and Jan Ingenhousz». Perspect. Biol. Med. [United States], 49, 3, 2006, pàg. 330–45. DOI: 10.1353/pbm.2006.0036. ISSN: 0031-5982. PMID: 16960304.
- Smit, P. «Jan Ingen-Housz (1730-1799): some new evidence about his life and work». Janus; revue internationale de l'histoire des sciences, de la médecine, de la pharmacie, et de la technique [Netherlands], 67, 1-2-3, 1980, pàg. 125–39. ISSN: 0021-4264. PMID: 11610754.