Jan Ladislav Dussek

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jan Ladislav Dussek

Jan Ladislav Dussek (Czaslau, Bohèmia, 9 de febrer del 1761París, 20 de març del 1812) fou un pianista i compositor txec, fill de Johann Joseph Dussek.

Als 5 anys ja tocava el piano i als 9 acompanyava l'orgue al seu pare; en el convent d'Iglan i sota la direcció del pare Ladislav Spenar continuà els estudis musicals, en el col·legi dels jesuïtes estudià les llengües antigues; la filosofia a Praga i completà la seva educació a Kuttenberg, on desenvolupava una plaça d'organista.

El comte de Meenner el portà amb ell a Bèlgica i li proporcionà el càrrec d'organista de l'església de Saint Rombaut de Malinas, després de dos anys desenvolupà el mateix càrrec a Berg-op-Zoom (Holanda), passant després a Amsterdam i La Haia, on cridà l'atenció per la seva extraordinària mestria com a pianista, romanent un any en la capital holandesa per donar lliçons de piano al príncep hereu.

Poc segur d'ell mateix, malgrat l'admiració que produí a tothom el seu talent, va resoldre d'anar a Hamburg, on escoltà elogis i rebé consells d'en Carles Felip Manuel Bach (1783).

Marxà al cap d'un any a Berlín i després a Sant Petersburg, essent aplaudit a tot arreu, per la seva rara habilitat com a pianista; contractat pel príncep Carles de Radriwill, passà dos anys a Lituània i el 1786 tocà davant la reina Maria Antonieta de França, no acceptant les avantatjoses proposicions d'aquesta sobirana perquè fixés la seva residència a París, doncs tenia el propòsit d'anar-se'n a Milà, on produïren sensació els seus concerts; en retornar d'Itàlia (1788), va romandre poc temps a París, doncs els primers successos de la Revolució el decidiren a passar a Londres, on es casà el 1792 i va obrir un establiment de música que va tenir un final desastrós, doncs perseguit pels creditors, va haver de refugiar-se a Hamburg (1800); una intriga amorosa amb una princesa del Nord el va tenir allunyat dos anys en la frontera de Dinamarca, fins que el 1802 marxà a Bohèmia per visitar els seus pares; al seu retorn conegué a Magdenburg el príncep de Prússia, Lluís Ferran de Prússia, va estar al seu costat fins a la seva mort en la batalla de Saalfeld (1806); aleshores es posà al servei del príncep d'Isenbourg, el 1808 tornà a París, anomenant-lo Talleyrand director dels concerts de casa seva.

Després d'una vida d'agitació continua, gaudí uns pocs anys de tranquil·litat que li proporcionava el seu càrrec; era excessivament obès, cosa que l'obligà a romandre enllitat la major part del dia i per guarir l'apatia produïda per la seva malaltia, abusà d'excitants i licors que precipitaren la seva mort.

Com a pianista, produïa un efecte prodigiós, doncs pel seu delicat estil i net d'execució assolí una immensa reputació i ell va ésser qui primer introduí el piano com a instrument de concert.

Les seves composicions es distingeixen pels motius brillants i per la riquesa d'harmonia, malgrat ser algunes vegades incorrecta; d'elles publicà una edició completa la casa Breikofp i Häctel, de Leipzig. I mereixen citar-se, entre les 66 que va escriure: La Consolation, famosa fins al primer terç del segle XX; les sonates Les adieux à Clenent i Le retour à París, diverses sonates, simfonies, trios, etc., per a piano, violí i violoncel, valsos, fantasies i aires variats per a piano sol, dues òperes angleses, que no tingueren cap èxit; una missa que compongué a l'edat de 13 anys, molts oratoris alemanys, entre ells Resurrection, i diverses composicions de música religiosa les quals es conserven a Kuttenberg i a la col·legiata de Czaslau.

Amb col·laboració amb en Ignaz Pleyel publicà a Londres el 1796, un mètode de piano, que va ser traduït a l'alemany i després al francès per la casa Erard de París.

Hi ha un gravat amb el retrat de Dussek, obra d'en P. Condé, del 1800, el qual és còpia del pintat a Londres per Richard Cosway.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Ladislav Dussek
  • Tom núm. 18 de l'Enciclopèdia Espasa.