Jan Pieterszoon Sweelinck

Jan Pieterszoon Sweelinck

Biografia
Naixement	maig 1562 (Gregorià) Deventer
Mort	16 octubre 1621 (59 anys) Amsterdam
Sepultura	Oude Kerk
Organista titular Oude Kerk
Activitat
Lloc de treball	Amsterdam (1577–1621)
Ocupació	compositor, musicòleg, teòric musical, professor, organista, clavicembalista
Ocupador	Oude Kerk Amsterdam
Gènere	Música del Renaixement
Moviment	Música barroca
Alumnes	Heinrich Scheidemann, Jacob Praetorius, Melchior Schildt, Andreas Düben, Samuel Scheidt, Paul Siefert, Gottfried Scheidt i Cornelis Helmbreecker (en)
Instrument	Orgue
Família
Família	Sweelinck family (en)
Fills	Dirk Janszoon Sweelinck (en)
Pare	Pieter Sywertszoon (en)
Germans	Gerrit Pietersz.

Jan Pieterszoon Sweelinck (abril o maig de 1562 - 16 d'octubre de 1621) va ser un compositor, organista i pedagog neerlandès. La seva obra marca el final del Renaixement i el començament del Barroc.

Notes biogràfiques

Va néixer el 1562 a Deventer (oest dels Països Baixos). Molts membres de la seva família eren músics, principalment organistes, i és sabut haver estudiat amb Jan Willemszoon Lossy així com amb Zarlino, el famós compositor i teòric, a Venècia. Va morir a Amsterdam l'any 1621.

Predecessor de Bach

Sweelinck representa el desenvolupament més alt de l'escola de teclat neerlandesa, i és un dels cims més alts de la composició contrapuntística per al teclat anterior a J. S. Bach. També va ser un compositor de música vocal i va escriure unes 250 obres per a veu entre chansons, madrigals, motets i salms).

Algunes de les innovacions de Sweelinck van ser d'una gran importància musical. Ell va ser el primer a compondre una fuga per a orgue que començava de manera simple, amb un subjecte, i successivament afegia textura i complexitat que conduïa al clímax i la resolució final. Aquesta idea va ser perfeccionada a finals del Barroc per Bach.

Estilísticament la música de Sweelinck també reuneix la riquesa, la complexitat i el sentit de l'espai dels Gabrieli, compositors amb els qui estava familiaritzat des del seu temps a Venècia, i l'ornamentació i les formes íntimes dels compositors de teclat anglesos. En el desenvolupament formal, especialment en l'ús del contrasubjecte, "stretto", i el pedal, la seva música anava més enllà de l'obra de Frescobaldi i el situen com el predecessor de Bach.

Sweelinck era un mestre improvisant i es guanyà el títol informal de l'Orfeu d'Amsterdam. Sobre la setantena obres per a teclat que han sobreviscut, moltes deuen ser similars a les improvisacions que, al voltant de 1600, ell executava. Fins i tot la seva música vocal, que és més conservadora que la de teclat, presenta una complexitat rítmica sorprenent i una riquesa inusual en recursos contrapuntístics.

Gran mestre d'organistes

Com a professor, la seva influència va ser potser tan gran com la de compositor, ja que molts dels seus alumnes són els que van desenvolupar la gran escola del nord d'Alemanya, incloent-hi Jacob Praetorius, Andreas Düben, Scheidemann, Paul Siefert, i Samuel i Gottfried Scheidt. Se'l coneixia a Alemanya com el "fabricant d'organistes" i era molt sol·licitat com a professor.

La seva influència va tenir una dimensió internacional. Com a exemple, part de la seva música apareix al Fitzwilliam Virginal Book, llibre que principalment conté obres de compositors anglesos. Sweelinck va compondre variacions sobre el famós tema de John Dowland, Lachrimae Pavane, i John Bull, el compositor per a tecla anglès, compongué un conjunt de variacions sobre un tema de Sweelinck, un indicador que de l'estreta connexió entre les diferents escoles de composició.

Curiositat

Sweelinck és l'únic compositor neerlandès la imatge del qual ha aparegut en paper moneda: la seva lluïa en el bitllet de 25 florins que es posà en circulació el 1972.

Vegeu també

• Giuseppe Zarlino.

Bibliografia

• Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
• Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & Co., 1947. ISBN 0-393-09745-5
• The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed. Revised by Nicolas Slonimsky. New York, Schirmer Books, 1993. ISBN 0-02-872416-X
• Pieter Dirksen, The Keyboard Music of Jan Pieterszoon Sweelinck – Its Style, Significance and Influence. (Utrecht, 1997). ISBN 90-6375-159-1
• Sweelinck Studies, Proceedings of the Sweelinck Symposium, Utrecht 1999, (Utrecht 2001) Edited by Pieter Dirksen. ISBN 90-72786-09-2

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Pieterszoon Sweelinck

• Jan Pieterszoon Sweelinck