Jana Gana Mana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:46, 16 març 2016 amb l'última edició de CommonsDelinker (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Jana-Gana-Mana ('La ment de tota la gent') és l'himne nacional de l'Índia. La lletra va ser escrita en bengalí per Rabindranath Tagore, Premi Nobel de literatura.

Lletra (Hindi)

जन गण मन अधिनायक जय हे
भारत भाग्य विधाता
पंजाब सिंधु गुजरात मराठा
द्राविड उत्कल वंग
विंध्य हिमाचल यमुना गंगा
उच्छल जलधि तरंग
तव शुभ नामे जागे
तव शुभ आशिश मागे
गाहे तव जय गाथा
जन गण मंगल दायक जय हे
भारत भाग्य विधाता
जय हे जय हे जय हे
जय जय जय जय हे

Jana Gana Mana
Adhi-nayaka, jaya hey,
Bharata bhagya-vidhata.
Punjaba, Sindhu, Gujarata, Maratha,
Dravida, Utkala, Banga,
Vindhya, Himachala, Yamuna, Ganga,
Uchchala jaladhi taranga.
Tava shubha naamey jaagey,
Tava shubha aashis maagey,
Gahe tava jayagatha.
Jana gana mangaladhayak jaya hey
Bharata bhagya-vidhata.
Jaya hey, jaya hey, jaya hey,
Jaya jaya jaya jaya hey!

Traducció

Oh! El qui decideix el destí de l'Índia és el líder en les ments de tothom
El seu nom eleva els cors de Panjab, Sindh, Gujarat, Maratha
Dravida, Utkala i Bengala
resona als turons de Vindhyas i l'Himàlaia
es barreja en les rapsòdies de les aigües pures del Yamuna i el Ganges
canten només el seu nom
busquen només les seves propícies benediccions
canten només la glòria del seu triomf
la salvació de les persones recau en les seves mans
Oh! El qui decideix el destí de l'Índia és el líder en les ments de tothom
seva sigui la victòria, seva sigui la victòria, seva sigui la victòria
La victòria, la victòria, la victòria, seva sigui la victòria.

Controvèrsies

Degut a la seva lletra, molts han sostingut al llarg dels anys que la cançó no és apropiada per ser l'himne de l'Índia. Com que el poema original fou compost el desembre de 1911, època en què Jordi V del Regne Unit fou coronat, molts varen creure que la lletra feia al·lusió a ell (el líder que decideix el destí de l'Índia). Posteriorment el mateix Tagore va aclarir que en realitat l'havia escrit en honor a Déu.