Jardí de l'Edèn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Jardí de l'Edèn, segons Cranach

Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva. Era un paradís situat a l'orient ple d'arbres agradables de mirar i bons per menjar (Gen, 2:9), al bell mig hi havia dos arbres especials: l'Arbre de la vida i l'Arbre del coneixement del bé i el mal.

Relat bíblic[modifica | modifica el codi]

Del jardí en sortia un riu per regar-lo que es dividia en quatre braços anomenats:

En aquell indret, Adam i Eva vivien tranquils, sense témer res, sense haver de treballar i a més, no envellien. Sols tenien una advertència: De tots els arbres del jardí, en pots menjar, però de l'arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengessis pas, perquè si un dia en menges, estigues segur que moriràs. (Gen, 2:16-17)

Un dia, una serp s'aparegué a Eva i li va explicar que si menjava de l'arbre prohibit no moriria sinó que seria com Déu. Aleshores, la dona en menjà i en donà a Adam, qui també en provà. A l'instant Déu aparegué, va maleir la serp i va expulsar la parella del jardí de l'Edèn. (Encara que en la Bíblia no s'especifica quin és el fruit prohibit, en la iconografia ha quedat fixat com a una poma.)

Cal afegir que segons la tradició islàmica, la serp va enganyar a Adam i a Eva alhora, repartint per tant la culpa del pecat original entre ambdós.

Després de l'engany, Déu posà uns querubins a l'entrada amb un sable flamejant per evitar així que hi entressin i s'acostessin a l'Arbre de la vida, que donava la immortalitat.

Altres tradicions[modifica | modifica el codi]

Segons el Testament d'Adam (llibre apòcrif del segle IV), poc abans de morir, Adam li va transmetre la Càbala a Set. L'ancià, espantat per la seva propera mort (que esdevindria la primera de la història tret de l'assassinat d'Abel), li va demanar al seu fill Set que tornés al Jardí de l'Edèn i agafés el fruit de l'Arbre de la vida, que donava la immortalitat.

Set va seguir les indicacions del seu pare i va arribar a l'entrada del Jardí. Allà va topar-se amb l'Arcàngel Sant Miquel que feia guàrdia. Set va explicar-li el motiu del seu viatge i l'àngel el va deixar passar. Quan va arribar a l'Arbre de la Vida, Set va agafar tres fruits i va tornar a casa seva, on van comunicar-li que el seu pare acabava de morir. Immediatament, Set va cavar una fossa, va col·locar els fruits de l'Edèn a dins la boca del seu pare i el va enterrar.

Al cap d'un temps, en aquell indret van créixer tres arbres que no serien tallats fins a principis del segle I per fabricar les tres creus que apareixen en la Passió de Jesucrist.

L'Edèn a la història[modifica | modifica el codi]

La situació del jardí és llegendària, malgrat la referència a dos rius asiàtics reals. Això no ha exclòs que durant la història s'intentés trobar la seva localització. Així, s'ha apuntat que estaria a Armènia, Mesopotàmia o Jerusalem, com a revers de l'entrada a l'infern.

Possibles Orígens[modifica | modifica el codi]

A gairebé totes les cultures i religions del món hi ha algun tipus de relat o llegenda sobre l'origen del mal al món. En mites egipcis, per exemple, es parla d'una edat d'or perduda i la mort causada per "l'avantpassada de les dones" i la serp. Llegendes índies ens expliquen que Brama va ser temptat per Xiva perquè cregués que la flor de l'arbre del coneixement li donaria la immortalitat. A la mitologia grega la caixa de Pandora és un exemple famós. La Bíblia té el relat d'Adam i Eva.

Un possible origen del Jardí de l'Edèn podria ser el mite mesopotàmic del paradís que s'anomenà Enki i Ninhursag, poema mític semblant al nostre relat bíblic i molt més antic.

En la tradició grega hi trobem el Jardí de les Hespèrides que també guarda semblances amb el relat bíblic. L'arbre de la vida i la serp o drac Ladó en aquest mite i són especialment presents, encara que el relat és diferent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garden of Eden