Jardí de l'Edèn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Jardí de l'Edèn, segons Cranach

Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva. Era un paradís situat a l'orient ple d'arbres agradables de mirar i bons per menjar,[1] al bell mig hi havia dos arbres especials: l'Arbre de la vida i l'Arbre del coneixement del bé i el mal.

Relat bíblic[modifica | modifica el codi]

Del jardí en sortia un riu per regar-lo que es dividia en quatre braços anomenats:

En aquell indret, Adam i Eva vivien tranquils, sense témer res, sense haver de treballar i a més, no envellien. Sols tenien una advertència: De tots els arbres del jardí, en pots menjar, però de l'arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengessis pas, perquè si un dia en menges, estigues segur que moriràs.[2]

Un dia, una serp aparegué a Eva i li va explicar que si menjava de l'arbre prohibit no moriria sinó que seria com Déu. Aleshores, la dona en menjà i en donà a Adam, qui també en tastà. A l'instant Déu aparegué, va maleir la serp i va expulsar la parella del jardí de l'Edèn. (Encara que en la Bíblia no s'especifica quin és el fruit prohibit, en la iconografia ha quedat fixat com a una poma.)

Cal afegir que segons la tradició islàmica, la serp va enganyar Adam i Eva alhora, repartint per tant la culpa del pecat original entre ambdós.

Després de l'engany, Déu posà uns querubins a l'entrada amb un sabre flamejant per evitar així que hi entressin i s'acostessin a l'Arbre de la vida, que donava la immortalitat.

Altres tradicions[modifica | modifica el codi]

Segons el Testament d'Adam (llibre apòcrif del segle IV), poc abans de morir, Adam li va transmetre la Càbala a Set.[cal citació] L'ancià, espantat per la seva propvinent mort (que esdevindria la primera de la història tret de l'assassinat d'Abel), li va demanar al seu fill Set que tornés al Jardí de l'Edèn i agafés el fruit de l'Arbre de la vida, que donava la immortalitat.

Set va seguir les indicacions del seu pare i va arribar a l'entrada del Jardí. Allà va topar-se amb l'Arcàngel Sant Miquel que feia guàrdia. Set va explicar-li el motiu del seu viatge i l'àngel el va deixar passar. Quan va arribar a l'Arbre de la Vida, Set va agafar tres fruites i va tornar a casa seva, on li van comunicar que son pare acabava de morir. Immediatament, Set va cavar una fossa, va col·locar els fruits de l'Edèn dins la boca del pare i el va enterrar.

Al cap d'un temps, en aquell indret van créixer tres arbres que no serien tallats fins a la primeria del segle I per a fabricar les tres creus que apareixen en la Passió de Jesucrist.

L'Edèn a la història[modifica | modifica el codi]

La situació del jardí és llegendària, malgrat la referència a dos rius asiàtics reals. Això no ha impedit que al llarg de la història és provés de trobar-ne la localització. Així, s'ha apuntat que seria a Armènia, Mesopotàmia o Jerusalem, com a revers de l'entrada a l'infern. Tot i això el lloc més exacte, basant-se en els rius descrits, que s'associa amb el territori que fou la base del mite de l'Edèn seria la costa del Golf Pèrsic propera a l'any 4.000 aC o molt abans. La raó és la possibilitat d'identificar els rius "Guibon" com el riu Karun i el "Fison" com el uadi Al-Batin (que tot i estar majoritàriament eixut avui dia en aquells temps encara podria tenir un cert cabal).

Possibles orígens[modifica | modifica el codi]

A gairebé totes les cultures i religions del món hi ha algun tipus de relat o llegenda sobre l'origen del mal al món. En mites egipcis, per exemple, es parla d'una edat d'or perduda i la mort causada per "l'avantpassada de les dones" i la serp. Llegendes índies ens expliquen que Brama va ser temptat per Xiva perquè cregués que la flor de l'arbre del coneixement li donaria la immortalitat. A la mitologia grega la capsa de Pandora és un exemple famós. La Bíblia té el relat d'Adam i Eva.

Un possible origen del Jardí de l'Edèn podria ser el mite mesopotàmic del paradís que s'anomenà Enki i Ninhursag, poema mític semblant al nostre relat bíblic i molt més antic.

En la tradició grega hi trobem el Jardí de les Hespèrides que també té semblances amb el relat bíblic. L'arbre de la vida i la serp o drac Ladó en aquest mite hi són especialment presents, encara que el relat és diferent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «2.9». A: Gènesi. 
  2. «2.16-17». A: Gènesi. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]