Jauchzet Gott in allen Landen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jauchzet Gott in allen Landen, BWV 51)
Infotaula obra musicalJauchzet Gott in allen Landen
Forma musicalcantata litúrgica Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts5 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 51 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena17 febrer 1723 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 38428a7a-9526-431b-8656-1571b9c3a6fa IMSLP: Jauchzet_Gott_in_allen_Landen,_BWV_51_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002379190 Modifica el valor a Wikidata

Jauchzet Gott in allen Landen (alemany per a: que tots els pobles aclamin Déu)[1] (BWV 51) és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quinzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, el 17 de setembre de 1730.

Origen i context[modifica]

D'autor anònim, el número 4 és l'estrofa final de l'himne Nun lob, mein Seel, den Herren de Johann Gramann (1540) i el número 5 és un al·leluia. El text no té gaire a veure amb les lectures del dia, que tractaven del Sermó de la muntanya i les Benaurances. Les idees són de caràcter general i poden referir-se a qualsevol ofici religiós, raó per la qual Bach escrigué a la partitura et in ogni tempo (per a qualsevol ocasió). Les altres cantates conservades per a aquest diumenge són la BWV 99 i la BWV 138.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, trompeta, corda i baix continu. Consta de cinc números; només hi ha una veu solista, el soprano, i no hi participa el cor.

  1. Ària: Jauchzet Gott in allen Landen! (Que tots els pobles aclamin Déu!)
  2. Recitatiu: Wir beten zu dem Tempel an (Preguem en el temple)
  3. Ària: Höchster, mache deine Güte (Déu altíssim, vessa’ns la teva bonesa)
  4. Coral: Sei Lob und Preis mit Ehren (Sigui lloat, alabat i glorificat)
  5. Ària: Alleluja! (Al·leluia!)

Els dos moviments extrems, són com una competició de virtuosisme entre la veu del soprano i la trompeta solista, situació que ha fet pensar en la possible intervenció d'una veu femenina, situació impossible, però, atesa la prohibició que en aquest sentit regia les esglésies luteranes, en tot cas Bach comptava amb un nen soprano o falsetista de gran capacitat; així mateix el trompetista havia de ser un gran virtuós, i tot apunta que es tractava de Gottfried Reiche. L'ària inicial és un concertant d'ambient joiós de la veu i la trompeta amb la col·laboració de la corda i el continu. El número 2, que és l'únic recitatiu té un caràcter de súplica, destacat pels acords de la corda i el continu. Els dos números finals es fonen en un de sol; en el coral la veu canta sobre un fons concertant vigorós dels violins, la melodia adaptada de la cançó profana indicada, que engalza directament amb l'al·leluia en forma de fuga; el tema el presenta la veu, respon la trompeta i després la corda, a poc a poc va desapareixent la condició de fuga, i en les vocalitzacions virtuosístiques del soprano Bach obliga la veu a arribar el Do sobreagut. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Traducció d'Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jauchzet_Gott_in_allen_Landen&oldid=32077689»