Jaume Almera i Comas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaume Almera)
Infotaula de personaJaume Almera i Comas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 maig 1845 Modifica el valor a Wikidata
Vilassar de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1906 – 1908
← Rafael Puig i VallsEugenio Mascareñas y Hernández → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - ciències naturals (–1874)
Universitat de Barcelona - ciències exactes (–1871)
Seminari Metropolità de València - teologia catòlica (–1876) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMapa geològic, paleontologia dels vertebrats i hidrogeologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióSacerdot, geòleg, paleontòleg
Membre de
AlumnesAntonio Vila Nadal Modifica el valor a Wikidata

Jaume Almera i Comas (Vilassar de Mar, 5 de maig de 1845 - Barcelona, 15 de febrer de 1919),[1] geòleg i paleontòleg català; fundà el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Biografia[modifica]

Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris. Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i naturals de la Universitat de Barcelona i va obtenir els títols de batxiller en ciències el 22 de maig de 1869,[2] el de llicenciat de la secció de físiques el 10 de febrer de 1871,[2] el de llicenciat de la secció de naturals el 9 de maig de 1871[2] i el de doctor de la secció de naturals el 30 de juny de 1874.[2]

En 1872 va finalitzar els estudis eclesiàstics a Barcelona i el 1876 es va llicenciar en Teologia al Seminari Central de València. El 1885 va ser nomenat canonge de la seu episcopal de Barcelona i degà l'any 1912.[2]

Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1879, en va ser president durant els anys 1906 a 1908.[3]

L'any 1874 va fundar el Museo de Geognosia y de Paleontología, que posteriorment va passar a anomenar-se Museu Geològic del Seminari, situat a l'edifici del Seminari Conciliar del carrer de la Diputació de la ciutat de Barcelona.[4]

Arran de la seva mort el 1919, es produïren moltes mostres de dol tant en l'àmbit eclesiàstic com científic. El seu funeral, a la seu barcelonina de la qual era degà, fou un dels més multitudinaris dels quals es té record. Fou enterrat al Cementiri Vell de la ciutat comtal. Justament una dècada més tard, l'any 1929 les seves despulles foren traslladades a un sarcòfag obrat per l'escultor vilassarenc Enric Monjo i Garriga a l'interior de la capella del cementiri municipal de Vilassar de Mar.[5]

Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la confecció de mapes geològics. Fruit de les seves investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la província de Barcelona, a escala 1/100.000, l'any 1887 que s'havia començat a elaborar el 1884 des de la Diputació de Barcelona[6] Posteriorment, aquest mapa es va publicar en cinc fulls a escala 1/40.000.

L'any 1965, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas va crear a Barcelona un centre d'investigació geològica que portava el seu nom, fins que va ser rebatejat el 3 de juliol de 2020: l'Institut de ciències de la terra Jaume Almera. Té dedicat un carrer a Vilassar de Mar i porta el seu nom l'IES de Vilassar de Dalt.

Honors[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vía Boada, Lluís. Cien años de investigación geológica : (en el centenario del Museo Geológico creado por el Dr. Almera en 1874) : trabajo leído en la sala de actos de la delegación en Barcelona del CSIC, el dia 29 de abril ... (en castellà). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Delegación de Barcelona, 1975, p. 10-11. OCLC 803387933. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Via Boada (1975), p. 10
  3. Via Boada (1975), p. 11
  4. Jubany Casanovas, Jordi; Jubany Casanovas, Josep M. Jaume Almera i Comas: la recerca de la veritat entre la ciència i la religió. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilarassencs, 2020, p. 5 (Monografies del CEV ; 4). 
  5. Méndez, Alexis Serrano «El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics». Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 0, 3, 2009, pàg. 193–222–222. ISSN: 2462-3296.
  6. «Presentació IGC». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 agost 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997. 
  • Nicolau, Francesc «Jaume Almera i la paleontologia a Catalunya». Cavall Fort [Barcelona], núm. 613, febrer 1988, p. 26.
  • Nicolau Pous, Francesc; Valls Julià, Joan. El Dr. Almera i la seva Escola de Geologia. Barcelona: Terra Nostra, 1987 (Cultura i Pensament, 6). ISBN 84-86355-07-9. 
  • SERRANO MÉNDEZ, Alexis. "El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics". III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. 2009, p. 193-222.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Almera i Comas