Jaume Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacques Arago


Jaume Aragó (en francès Jacques Arago) (Estagell, 10 de maig de 1790Rio de Janeiro (Brasil), 1854) fou un nord-català, escriptor dramàtic en francès i explorador que recorregué el món amb el llapis a punt.[1]

La família Aragó[modifica | modifica el codi]

Fill de l'alcalde local Francesc Bonaventura Aragó, i era per tant un dels quatre germans Aragó:

  • Francesc Aragó (François Arago, 1786 - 1853), científic, el més famós dels quatre.
  • Joan Aragó (Jean Arago, 1788 - 1836), general al servei de Mèxic.
  • Jaume era el tercer dels germans.
  • Esteve Aragó (Étienne Arago, 1802 - 1892), escriptor i polític.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De llengua materna catalana, va escriure sempre en francès. El seu germà Francesc, quan va esclatar la guerra del Francès el maig del 1808, es trobava a Mallorca mesurant el meridià que va definir la unitat del metre. Gràcies al fet que parlava català va salvar-se d'un linxament fent-se passar per pagès mallorquí. Jacques escriuria més tard Pujol, chef des Miquelets descrivint un curiós episodi de la guerra.

Amb vint anys Jaume Arago va viatjar per tot el Mediterrani. El 1817 s'embarca com a dibuixant al vaixell Uranie de Freycinet durant el seu viatge de circumnavegació del planeta. Va publicar una relació del viatge en un estil entre satíric i còmic que va tenir èxit.

De tornada a França, funda diversos periòdics i escriu obres de teatre. El 1837 es va tornar cec, però continuà escrivint.[1] El 1842 el metge de l'expedició de Dumont d'Urville (1837-1840) li encarrega la redacció del seu viatge. El 1849 decideix fer una segona volta al món: S'embarca cap a Xile i visita les illes Marqueses, Nova Caledònia, Hawaii i Tahití. Es fa amic de la reina Pomaré, que l'anomena Matapo («nit als ulls»), i mantenen llargues converses que recull en el llibre Deux Océans. A Hawaii coneix a Manini[2] mà dreta del rei Kamehameha I.

Arran d'una discussió en una impremta on li fan notar que les lletres més utilitzades són la a i la e, accepta el repte d'escriure el Viatge al voltant del món sense utilitzar la lletra a. Al cap de vuit dies presenta el seu lipograma en trenta-dos folis. Aconsegueix fer un relat àgil sense cap lletra a, i només es veu forçat a fer alguns circumloquis al indicar els topònims. Per exemple, per nomenar les illes Marqueses diu que són les illes que s'han quedat sense nom després que la República abolís els títols nobiliaris.

A París va conèixer al jove Jules Verne i el va ajudar a establir-se i a escriure la seva primera obra de maduresa, Els primers vaixells de la marina mexicana (1851).[3]

Va morir al Brasil el 1855, mentre visitava al seu amic l'emperador Pere II. Va deixar escrit un llibre de gran qualitat: La seva vida agitada.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Promenade autour du monde pendant les années 1817-1820, sur les corvettes du roi l'Uranie et la Physicienne, commandées par M. Freycinet (1822).
  • Promenades historiques, philosophiques et pittoresques dans le département de la Gironde (1829).
  • Un noviciat diplomatique (1834).
  • Le Cadet de Gascogne (1836), vodevil.
  • Souvenirs d'un aveugle: Voyage autour du monde (1838).
  • Pujol, chef des Miquelets (1840).
  • Voyage autour du monde de l'Astrolabe et de la Zélée, sous les ordres du contre-amiral Dumont-d'Urville, pendant les années 1837, 38, 39 et 40 (1843).
  • Curieux voyage autour de monde, o també Voyage autour du monde sans la lettre A (1853), lipograma.
  • Deux océans (1854).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 53 ; entrada: "Aragó"
  2. Souvenirs d'un aveugle: Voyage autour du monde (1838)
  3. Navarro, Jesús. Somnis de ciència: un viatge al centre de Jules Verne. Universitat de València, 2005, p.28. ISBN 8476607091. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Aragó