Jaume Arnella i París

Jaume Arnella i París

Jaume Arnella actual al festival ÉsDansa a les Preses (Garrotxa)
Nom original	(ca) Jaume Arnella i París
Biografia
Naixement	1943 Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Premi Nacional de la Música el 1991
Activitat
Ocupació	Cantant i folklorista
Instrument	Veu
Família
Germans	Joan Arnella i París
Premis (2021)  Premi Enderrock (2001)  Creu de Sant Jordi  Premi d'Actuació Cívica
Lloc web	jaumearnella.com

Jaume Arnella i París (Barcelona, 1943) és un cantant i folklorista català.

Biografia

Entre 1967 i 1968 fou un dels membres del grup musical Grup de Folk. Va intervenir en els dos àlbums col·lectius del grup (Festival Folk i Folk 2, reeditats l'any 1992 en un de sol CD), alhora que publicava alguns EP amb temes populars i tres discos petits amb les seues composicions, fetes sobre textos de Joan Soler i Amigó. És, però, amb el tercer disc petit, publicat el 1969, que Jaume Arnella es farà popular amb les cançons Les rondes de vi i La timba de les cartes. El 1968, coincidint amb la dissolució de Grup de Folk, Jaume Arnella fundà el grup Els Sapastres, amb el qual féu moltes actuacions i va enregistrar dos discos fins que es va dissoldre l'any 1972: un en castellà, (Canciones del amor prohibido), i un altre en català, (Els timbalers).

També els anys 1970 i 1971 publicà dos àlbums d'espirituals negres amb la Coral Sant Jordi (Negro Spirituals I/II, també reeditats en un sol CD l'any 1992). A partir del 1973 es dedicà a actuar en solitari (aviat, però, acompanyat pel músic polivalent Rafel Sala) i presentà un seguit de composicions pròpies. Aquests temes seran recollits l'any 1976 en un LP (Potser ja és ara l'hora) que compta amb la col·laboració instrumental de Rafel Sala i de la Companyia Elèctrica Dharma. El mateix any, juntament amb Rafel Sala i amb el cantant d'Esquirols Joan Crosas, va enregistrar l'àlbum Cançons de vi i de taverna (reeditat en CD l'any 1994), amb molts temes populars i algun de nova creació.

Més endavant, fundà la Cobla Cotó Fluix, destinada a forjar un repertori de balls d'envelat basats en la tradició més genuïnament catalana. Aquesta Cobla serà l'origen de l'Orquestrina Galana. Durant el temps que Jaume Arnella va formar part de la Galana, que publicà quatre àlbums: Orquestrina Galana (1982), Ball amable (1983), Canvi de parella (1984) i No trencaràs el son dels càtars (1986).

El gust creixent de Jaume Arnella per explicar històries en forma de romanç el portà a una nova aventura en solitari: a partir del 1987 es va dedicar a cantar romanços populars, sovint sense cap mena d'acompanyament instrumental i utilitzant dibuixos i altres accessoris, en un espectacle titulat Carregat de romanços, que serà la base d'un àlbum epònim publicat l'any 1990.

Jaume Arnella col·labora també, des de la seua creació l'any 1987, en totes les edicions del cicle Tradicionàrius i el 1991 rep el Premi Nacional de la Música que atorga la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cançó Tradicional. Durant els noranta, Jaume Arnella es manté molt actiu: el 1992 escriu i enregistra textos per a la Suite de la Pobla de Segur de la recent creada -dins del marc del festival Tradicionàrius 92- Orquestra Simfònica de la Canya; l'any 1994 participa en un altre disc col·lectiu (Fum de celtas), sorgit amb la idea de reivindicar lúdicament el desaparegut cigarret celtas curt, i publica en solitari un disc: Eròtica monàstica (una mena de Carmina Burana amb textos de Joan Soler i Amigó basats en un cançoner amorós -els Carmina Riuipullensia- trobat en el monestir de Ripoll).

Poc després, Jaume Arnella decideix oferir una selecció personal de la poesia catalana i presenta, l'any 1997, un nou disc i espectacle (La raó del desig) format per musicacions de poemes de Verdaguer, Maragall, Parcerisas, Gabriel Ferrater i Soler, Salvador Oliva, Espriu, Carles Riba, Miquel Martí i Pol i Sagarra, que interpreta en públic acompanyat d'un original titella.

A la fi del 1999 apareix el CD Les cançons del Pont de les Formigues, selecció d'una quinzena de cançons d'entre les més de tres-centes que el cantant va anar triant o escrivint a propòsit, setmana rere setmana, per al programa epònim de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Jordi Margarit.

El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla

L'any 2014, va rebre el Premi Memorial Lluís Companys

Discografia

1. Yukaidí 1 i 2 1967
2. Festival Folk 1967
3. Folk 2 1968
4. Un home mor en mi 1968
5. Lloem Déu 1968
6. És ara amics, és ara 1968
7. Les rondes del vi 1969
8. Amor prohibido (amb Els Sapastres) 1969
9. Nyigo-nyago 1970
10. Negro Spirituals 1 (amb la Coral Sant Jordi) 1970
11. Negro Spirituals 2 (amb la Coral Sant Jordi) 1971
12. Els timbalers (amb Els Sapastres) 1971
13. Ronda de Cançons 1972
14. Vetlles al voltant del foc 1974
15. Potser ja és ara l'hora 1976
16. Cançons de vi i de taverna 1976
17. Orquestrina Galana 1982
18. Orquestrina Galana. Ball amable 1983
19. Orquestrina Galana. Canvi de parella 1984
20. Orquestrina Galana. No trencaràs el son dels càtars 1986
21. Carregat de romanços 1987
22. Fum de Celtas 1990
23. Suite de la Pobla de Segur 1992
24. Romanço del Toc d'Inici 1993
25. Eròtica Monàstica 1995
26. La raó al desig 1997
27. Les cançons del Pont de les Formigues 1999
28. Cançons de taverna 2000
29. Les cançons de Beget 2001
30. Els temps encara estan canviant (Grup de Folk) 2001
31. Cançons i Balades. Mn. Cinto Verdaguer 2002
32. Els temps encara estan canviant (Grup de Folk 2) 2003
33. Cap i Cua 2005
34. Balades i testament. François Villon 2007
35. Que fas polissó? (Grup de Folk 3. Xesco) 2007
36. Llibre de la saviesa. Estellés 2011
37. Les sabates d'en Jaume 2014 (Inspirat en el recull del mateix nom de Josep Gual i Lloberes (1920-2005)

Enllaços externs

• Pàgina oficial de Jaume Arnella. (català)
• Discografia i lletres (català)