Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - Vic, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof i teòleg català.[1]
És un del personatges més coneguts de Catalunya, a quasi totes les poblacions hi ha un carrer que porta el seu nom, com per exemple el Carrer de Balmes de Barcelona, però les seves obres i aportacions són més desconegudes ara que durant la seva època.
Estudià al Seminari de Vic, i es va doctorar en teologia a la Universitat de Cervera l'any 1834. Es va instal·lar a Barcelona on dirigí la revista La Sociedad i publicà "Consideracions polítiques sobre la situació" amb gran èxit. Viatjà per Anglaterra i França. L'any 1845 es traslladà a Madrid on fundà el diari «El Pensamiento de la Nación». Va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes. Morí de tuberculosi l'any 1848. Està enterrat al claustre de la Catedral de Vic.
[modifica] Obres
Les seves obres fonamentals i més conegudes són:
- El criterio (1845)
- Cartas a un escéptico en materia de religión (1846)
- El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea (1844)
- Filosofía fundamental (1846)
- Curso de filosofía elemental (1847)
A més, en destaquen:
- Conversa d'un pagès de la muntanya sobre lo papa (1842)[2], una de les seves poques obres en català.
- La religión demostrada al alcance de los niños (1841)
- Observaciones sobre los bienes del clero (1840)
- Consideraciones políticas sobre la situación de España
[modifica] Referencies
- ↑ A., A.. «Jaume Balmes, vigatà universal». Presència [Girona], núm. 2015 (del 4 a l'14 d'octubre de 2010), p. 31.
- ↑ Conversa de un pagés de la montanya sobre lo papa, 1842.
