Jaume Barrera i Escudero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1879  Barcelona |
| Mort | 8 desembre 1942 (63 anys) Barcelona |
| 11è Director de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona | |
| 1918 – 1936, 1942 – Josep Gros i Raguer → | |
| Activitat | |
| Ocupació | acadèmic, religiós, historiador |
| Ocupador | Escola de Bibliotecàries (1923–1930) Seminari Conciliar de Barcelona Universitat de Barcelona |
| Membre de | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1922–1942) |
Jaume Barrera i Escudero (Barcelona, 25 de juliol de 1879 - Barcelona, 8 de desembre de 1942) fou un religiós i historiador català, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
L'any 1893 ingressà al Seminari de Barcelona i el 1896 a l'Institut dels Fills de la Sagrada Família, on estudià filosofia escolàstica i teologia dogmàtica. De 1906 a 1916 deixà el seminari per curar dels seus germans a la mort del seu pare. Des de 1912 dirigí la pàgina literària d'El Correo Catalán, on hi va fer col·laboracions en català.[1]
El 1918 tornà al Seminari com a professor d'humanitats i director de la biblioteca. De 1906 a 1910 va dirigir la Biblioteca Clàssica Catalana, on hi publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval. Entre 1918 i 1936, i durant el 1942, fou director de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. El 30 d'abril de 1922 ingressà com a acadèmic a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb el discurs "Els Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona".[2] El discurs de resposta va anar a càrrec de Ramon Miquel i Planas. Durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera fou professor d'història i de bibliografia a l'Escola de Bibliotecàries.[3]
Dins del seminari fou professor de retòrica (1924), francès (1925), llatí (1927) i retòrica (1934). De fet, el 1925 pronuncia el discurs d'inauguració del curs 1925-1926 amb el títol "De literatura comparada".[4] El 1932 també formà part de la Comissió de Vigilància del Seminari. Després de la guerra civil espanyola va ser nomenat censor, càrrec que ja havia ocupat el 1927, i professor d'història eclesiàstica i d'estilística llatina. Va morir d'una breu malaltia poc abans de ser nomenat professor d'estilística llatina a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Jaume Barrera i Escudero». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Barrera i Escudero, Jaume. Discursos llegits en la "Real Academia de Buenas Letras" de Barcelona en la solemne recepció pública de D. Jaume Barrera y Escudero, Pbre. : el día 30 d'abril de 1922. Barcelona: Imp. "Atlas Geográfico", 1922, p. 129 p., [3] p., [7] f. de làm.. Arxivat 2020-01-15 a Wayback Machine.
- ↑ "Jaume Barrera i Escudero". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 84-85
- ↑ Barrera i Escudero, Jaume. De literatura comparada : oración inaugural del curso académico 1925-1926 leída en el Seminario Conciliar de Barcelona (en castellà). Barcelona: Eugenio Subirana, 1925, p. 30. Arxivat 2020-01-15 a Wayback Machine.
- ↑ Mossèn Jaume Barrera i Escudero (1879-1942), un crític literari al servei de la censura eclesiàstica de llibres, per Josep Alturo i Perucho
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Elias i de Molins |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXXVI 1922-1942 |
Succeït per: Antoni Maria Badia i Margarit |