Guerau de Liost
Guerau de Liost és el nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, Garrotxa, 30 d'agost de 1878 — Barcelona, Barcelonès, 2 d'abril de 1933) fou escriptor, poeta noucentista i polític.
De família de propietaris rurals al Montseny, estudià Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona. També fou pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill.
La seva activitat política començà amb la Lliga Regionalista com a regidor de la ciutat de Barcelona, on tingué enfrontaments amb els partidaris del lerrouxisme per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any 1919 fou diputat de la Mancomunitat de Catalunya, entrà al departament de cultura d'aquesta administració i a l'Institut d'Estudis Catalans. El 1922 fundà Acció Catalana, i en fou dirigent fins que se'n separà per discrepàncies i tornà a la Lliga. Fou diputat a les corts espanyoles el 1931 i 1932.
La seva faceta periodística s'inicià a La Veu de Catalunya i, a partir del 1922, passà a La Publicitat, òrgan de propaganda del partit Acció Catalana.
Com a poeta va publicar: Somnis (1913), La ciutat d'ivori (1918), Selvatana amor (1920), Ofrena rural (1926) i, el més destacat de tots, La muntanya d'ametistes (1908), prologat per Eugeni d'Ors i per Josep Carner en una reedició del 1933, és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En 1929 publicà Sàtires, una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
[modifica] Enllaços externs
- «Guerau de Liost». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
