Jaume Casals i Pons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jaume Casals i Pons (Barcelona, 1958) és un professor universitari català, catedràtic de Filosofia, i des del 2013 rector[1] de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).[2][3][4] Des de 2003 és catedràtic de Filosofia a la UPF i doctor en Filosofia, premi extraordinari, per la UAB (1984). Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans[5] abans d'esdevenir rector (juny del 2013), ha estat president del Consell d'Estudis i vicepresident executiu de l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la UPF, així com vicerector de Postgrau i Doctorat (2001-2005) i de Professorat de la UPF (2005-2009).

És autor d'una important producció filosòfica que comprèn llibres, articles, capítols d'obres col·lectives i anotacions en obres d'insignes pensadors clàssics, moderns i contemporanis. Ha traduït i ha editat obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson, entre d'altres. Algunes de les seves obres més representatives són La filosofia de Montaigne (1986); L'experiment d'Aristòtil. Literatura d'una incursió en la metafísica (1992); El pou de la paraula. Una història de la saviesa grega (1996) i, més recentment, El aprendizaje de la muerte en la historia de las ideas (2010). Ha estat també codirector de la revista L'Avenç, i col·laborador i membre del consell editorial de diferents col·leccions científiques internacionals dedicades a la literatura del Renaixement i a la filosofia.[cal citació] Les seves principals línies de recerca són la història de la filosofia antiga i moderna, la gènesi grega de la racionalitat contemporània, el conflicte entre la llengua i el llenguatge i, més darrerament, la genealogia de l'humanisme contemporani.[cal citació]

Des del març del 2009, Jaume Casals ha exercit com a president del Consell d'Estudis i com a vicepresident executiu de l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la UPF. Prèviament, va ser vicerector de Postgrau i Doctorat (2001-2005) i de Professorat de la UPF (2005-2009), degà de la Facultat d'Humanitats de la UPF (2000-2001) i director del Departament de Filosofia de la UAB (1990-1992).[cal citació] Membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans i director de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, Jaume Casals ha estat també president del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, 2005-2009) i membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona (1980-1990), entre els càrrecs més destacats.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • La filosofia de Montaigne. Barcelona: Edicions 62, 1986. 320 pàg.
  • L'experiment d'Aristòtil. Literatura d'una incursió en la metafísica. Barcelona: Edicions 62, 1992. 110 pàg.
  • El pou de la paraula. Una història de la saviesa grega. Barcelona: Edicions 62, 1996. 101 pàg.
  • El aprendizaje de la muerte en la historia de las ideas. Santiago de Xile: Ediciones UDP, 2010. 172 pàg.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • MONTAIGNE, M. de. Apologia de Ramon Sibiuda. Barcelona: Laia, 1982. (Textos Filosòfics). [Ed. P. Lluís Font, trad. J. C. P.].
  • MONTESQUIEU, Ch. baron de. Cartes perses. Barcelona: Laia, 1984. (Textos Filosòfics). [Ed. J. Ramoneda, trad. J. C. P.].
  • MONTAIGNE, M. de. Diario de viaje a Italia. Barcelona: Península, 1986. (Nexos). [Introducció, traducció al castellà i notes a càrrec de J. C. P., cf. supra].
  • BERGSON, H. Assaig sobre les dades immediates de la consciència, seguit de la intuïció filosòfica. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Textos Filosòfics). 284 pàg. [Introducció, traducció, notes i edició a càrrec de J. C. P., cf. supra].

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]