Jaume Clotet i Fabrés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
venerable Jaume Clotet

Làpida a la tomba de Jaume Clotet
prevere
Nom secular Jaume Clotet i Fabrés
Naixement 24 de juliol de 1822
Manresa (Bages, Catalunya)
Defunció 4 de febrer de 1898
Gràcia (Barcelona, Catalunya)
Enterrament Església de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona)
Commemoració en Església catòlica
Beatificació Proclamat venerable el 13 de maig de 1989 per Joan Pau II
Festivitat 4 de febrer
Fets destacables Un dels fundadors dels Missioners Fills del Cor de Maria
Orde Fills del Cor de Maria

Jaume Clotet i Fabrés (Manresa, 24 de juliol de 1822 — Gràcia, Barcelona, 4 de febrer de 1898) fou un prevere català, cofundador de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Claretians. Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.

Biografia [modifica]

Nascut a Manresa, hi estudià al col·legi dels jesuïtes. Estudià Filosofia a la Universitat de Barcelona i Teologia al seminari de la mateixa ciutat. En 1839 anà al seminari de Vic a estudiar Teologia moral. Va haver de marxar a França i rebé el sotsdiaconat a Perpinyà en 1845 i fou ordenat sacerdot a Roma.

De nou a Vic, s'ocupà de la catequesi i fou nomenat vicari de Castellfollit del Boix i rector de Santa Maria de Civit. Hi començà el seu apostolat entre els sordsmuts, per als que publicà una gramàtica i el Catecismo de los mudos (1870). Volent implicar-se més en l'apostolat, parlà amb Antoni Maria Claret. Amb ell i quatre sacerdots més, en 1849 fundà la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic en 1861 i secretari general de la congregació entre 1888 i 1895.

En 1868, però, hagué de marxar a l'exili a França. En 1870, a l'Abadia de Fontfreda, acompanyà el pare Claret, que morí en els seus braços. De nou a Espanya, continuà la seva tasca com a superior dels claretians. Escrigué una biografia d'Antoni Maria Claret (1882) i morí en 1898.

Veneració [modifica]

En 1960, les seves restes foren traslladades des del cementiri del Poblenou cap a l'església de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona. Mort en llaor de santedat, el seu procés de beatificació s'inicià a Barcelona i Vic el 10 d'abril de 1964. El 13 de maig de 1989, Joan Pau II el proclamà venerable.

Bibliografia [modifica]