Jaume Clotet i Planas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:28, 17 oct 2016 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre el periodista i historiador. Si cerqueu el cofundador dels claretians, vegeu «Jaume Clotet i Fabrés».
Infotaula de personaJaume Clotet
Fitxer:Jaume Clotet i Planas.jpeg
Biografia
NaixementJaume Clotet i Planas
1974
Barcelona
Director general de Comunicació del Govern
26 gener 2016 – 1r juny 2021 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSarrià, Barcelona
NacionalitatCatalunya
Formació professionalPeriodisme (UAB)
Història (UB)
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - periodisme
Universitat de Barcelona - ciència històrica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista
Activitat1996--avui
Mitjà de comunicacióAvui, Ara, Singular Digital
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm3852697 Twitter (X): jaumeclotet Modifica el valor a Wikidata

Jaume Clotet i Planas (Sarrià, Barcelona, 16 de maig de 1974)[1] és un periodista i historiador català.[2]

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Història per la Universitat de Barcelona, va ser cap de la secció de política del diari Avui. Fou corresponsal a Euskadi entre 2001 i 2003 per l'Avui i Ona Catalana. Entre el 2003 i el 2008 va ser cap de premsa de la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i entre 2008 i 2010 va ocupar el càrrec de subdirector de l'Agència Catalana de Notícies.[2] És membre fundacional del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha col·laborat en diversos mitjans, com l'Ara, El Punt Avui, El Singular Digital, TV3, Público, ABC, COM Ràdio, Ona Catalana i RAC 1.[1]

És coautor, amb Quim Torra, de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (A Contra Vent, 2010) i de la novel·la històrica Lliures o morts (Columna, 2012), amb el periodista David de Montserrat. El 2014 publicà 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna), reeditat el març de 2015. També ha publicat els contes infantils La meva primera Diada, El meu primer llibre de Nadal i La meva primera festa major amb la il·lustradora Rut Bisbe, així com el reportatge «Voluntaris catalans a la guerra de Croàcia», publicat a la Revista de Catalunya el 2012.[2]

El febrer de 2014 va assumir la direcció del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar del Govern de la Generalitat de Catalunya, en substitució de Martí Estruch.[2]

Referències

Enllaços externs