Jaume Coll i Puig

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:25, 26 jul 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Jaume Coll i Puig (Blanes, 17 de maig de 1937 - iIla de Hierro, 8 d’abril de 2015) va ser l'artífex de la reconversió a l'estat Espanyol de les Escoles Superiors de Belles Arts en facultats universitàries. Defensor de la interdisciplinarietat, creà un sistema docent basat en l'opcionalitat per respondre a les motivacions individualitzades de l'estudiant i introduí, per primer cop, assignatures alienes a les arts com a indispensables per a la formació de l’artista.[cal citació]

Als 14 anys va ingressar a l'Escola de la Llotja. Del 1952 al 1957 va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Sant Jordi), i del 1959 al1964 al Departament d’Arquitectura de l’Escola de Belles Arts de Ginebra, Suïssa. El 1965 es va incorporar com a professor auxiliar interí d’escultura a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, i el 1973 va guanyar la càtedra de Talla escultòrica. Del 1979 al 2003 va ser catedràtic del departament "Estructura de la Imatge i de l’Entorn", i del 1983 al 1985 va ser director del Departament d’Escultura.[cal citació]

Va ser el principal promotor per la reconversió de  les Escoles Superiors d’Art dependents del Ministeri de Cultura i vinculades a les Acadèmies de Belles Arts,  al sistema universitari. Aquest procés, que s’encetà a la Universitat de Barcelona, s’expandí posteriorment a la resta de Universitats d’Espanya.[1] Com a primer Degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (1979-1982),[2]  va crear un innovador sistema d’ensenyament opcional format per equips de professors  de diferents assignatures que plantejaven l'aprenentatge als estudiants de manera integrada, un sistema que va servir de referència per a les altres escoles d’art d'Europa, amb les quals va establir una xarxa d’intercanvis abans de l’existència dels programes Erasmus.[3]

S'inicià en la pràctica de la ceràmica tornejada i en obres escultòriques de factura realista que són remarcables pel extraordinari domini tècnic de la pedra, fusta i bronze. Algunes d’aquestes obres es poden veure en places  públiques i esglésies especialment en poblacions d'àrea costanera de Girona i Barcelona (exemples d’aquest període: Imatge de sant Nicolau a l’església de Malgrat,  el bust de Marià Cubí a la plaça homònima de Barcelona).[4][5] Un segon període entre els anys 1970-1985 de síntesi abstracte  i vincles medioambietals caracteritzat per la interdisciplinarietat entre l’escultura i l’arquitectura a través de les col·laboracions amb l’estudi  d'arquitectura BSV (Barcelona). Un exemple  d'aquesta etapa és la “Creu” del cementiri de Collserola (Barcelona).[cal citació]

Referències

  1. ↑ «Jaume Coll Puig, 1937-2015. El Punt Avui, 15 octubre 2015». [Consulta: 16 octubre 2015].
  2. ↑ «Trenta-cinc anys de Belles Arts. Universitat de Barcelona». [Consulta: 16 octubre 2015].
  3. ↑ «Mor l'artista blanenc Jaume Coll, l'innovador de l'ensenyament de les Belles Arts a Espanya. Diari de Girona, 14 abril 2015». [Consulta: 16 octubre 2015].
  4. ↑ «Malgrat 1961 – Col.locació de l’estàtua de Sant Nicolau». [Consulta: 16 octubre 2015].
  5. ↑ «Diputació de Girona, Fons d'art». [Consulta: 16 octubre 2015].

Enllaços externs

Una foto d'en Jaume Coll. senseseny.blogspot.com/2016/03/una-foto-den-jaume-coll.html [Consulta: 10 març 2016]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Coll_i_Puig&oldid=17249329»