Jaume Grau Casas

Jaume Grau Casas (Barcelona, 2 de desembre de 1896 - València, 8 de novembre de1950) va ser un esperantista i poeta.

Vida

Fill d'en Sebastià Grau i Fageda, d'Olot, germà i gendre dels també esperantistes Josep Grau i Casas i Artur Domènech i Mas (Barcelona 1877-1936), autor, entre altres de Poemoj (1937) amb un poema inicial de Jaume Grau Casas ("Je la memoro de mia bopatro Artur Domènech"). Es guanyava la vida duent comptabilitats, traduint, escrivint o com a Secretari de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. També va dur la correspondència d'una fàbrica de sabates de Barcelona amb clients estrangers.

Va estar empresonat uns mesos els anys 1934 i 1935 en el Bienni negre i al 1938, quan els enfrontaments al si republicà a Barcelona, i al 1939 hagué de marxar a l'exili.

D'aquests empresonament van néixer els Records de la presó (1934 i 1935) i els Nous records de la presó (1938), alguns textos de les quals van ser publicats a diaris de l'època.

De camp de concentració en camp de concentració, i també en algun hospital, per fi va poder raure a Tolosa de Llenguadoc, on va mantenir relació amb centres esperantistes i republicans.

A l'exili va escriure un grapat de textos que, llevat d'algun, no han estat publicats i que expliquen el seu pelegrinatge per Camps, Refugis i Hospitals. Arribà al Camp d'Argelers el febrer del 1939, després a Bram, tornà a Argelers, Récébedou, Nexon, Séreilhac, Tombebouc i Tolosa de Llenguadoc.

L'any 1948, en tornar de l'exili després de nou anys d'exili i de camps de concentració a França. Després d'una parada a Barcelona, on hi havia sa germana Montserrat i els seus fill Jordi (1930) i Montserrat (1934), va seguir viatge fins a València per reunir-s'hi amb la seva esposa, Angelina Domènech i Burguera (filla d'Artur Domènech), amb qui s'havia casat el 1929. L'any 1950 es trobava immers en un procés per a la renovació de l'ortografia de l'esperanto quan, a causa probablement d'un disgust relatiu a aquest tema, li sobrevingué la mort: el dia de sa mort s'havia reunit amb una esperantista valencià que havia arribat de l'Argentina i sembla que es disgustà per unes crítiques personals que li havien fet. Arran de la mort, els seus fills es traslladaren a viure a València amb sa mare.

Va ser enterrat al Cementiri General de València, on hi ha també la vídua (1979), darrere un làpida posava pel seu fill Jordi, que diu simplement: In Memoriam. Jaume Grau Casas. Esperantista. Amb un error sobre l'any de naixement a la làpida: 1898-1950.

Activitat com a esperantista

A part de la militància d'esquerres i nacionalista, destacà sobretot com a esperantista.

Va ocupar responsabilitats en el moviment esperantista:

• President del Grup Esperantista Barcelona Stelo.
• Secretari de la Federació Catalana d'Esperantistes.
• Director de Kataluna Esperantisto.
• Professor d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
• Vicepresident de l'Acadèmia d'Esperanto.

Obres

Jaume Grau Casas fou el redactor i impulsor d'una obra de gran importància dins de la història de la literatura en esperanto, la Kataluna Antologio (Antologia Catalana), traducció d'una selecció de textos en català.

Poemes en esperanto

• Amaj Poemoj, 1924.
• Novaj Amaj Poemoj, 1927.
• La lasta poemoj, 1936.

Poemes en català

• Cançó d'amor i melangia, 1932, presentat als Jocs Florals de Barcelona
• Somni d'uns dies juny, 1936.

Poemes en castellà

• El suplicio de tántalo, 1937.

Traduccions

• Kataluna Antologio, 1925.
• La kataluna popolkanto, amb Joan Amades, 1925.
• Barbaraj prozaĵoj, traducció de les Proses Bàrbares de Prudenci Bertrana, 1926.

Cursos d'esperanto

• Llengua auxiliar internacional Esperanto Primer Manual, 1930.
• Curs Complet de la llengua internacional (Gramàtica, Exercicis i Diccionari), 1934.

Memòries (Pràcticament tot és inèdit: solament fou publicat a Xile el primer poema del poemari Ulisses en el fang.

• 1940-1947. Cartes a la família.
• 1939-1942. Ulisses en el fang. (Poemes de l'exili). Publicat a Internet, descarregable. (http://lacomunidad.elpais.com/jordigraug/2012/6/3/ulisses-el-fang-jaume-grau-casas-el-meu-avi-patern-)
• 1939-1942. Hombres en ruinas. S'està treballant per a una possible publicació com a llibre o per a penjar-lo a internet.
• Cartes a la seva dona. Enviades o no.
• Camps concentració França.
• Camp Hospital Récébedou. 4-IV-41/6-X-42.
• Camp Penitenciari Nexon. 8-X-42/26-III-43.
• Camp inaptes Séreilhac. 27-III-43/21IX-43.
• Château Tombebouc. 22-IX-43/8-IX-44.
• La ciudad de Toulouse. Setembre 44/18-V-45.

El dia a dia a Toulouse fins al 1948 és desconegut i no en conservem cap obra que l'expliqui.

A l'exili també va escriure sobre tot un seguit de temes tant en català com en castellà o francès: medicina, física, astronomia, astrologia. I també teatre, poesia, disquisicions, reflexions. Molts d'aquests escrits són en fulls ja escrits, bé aprofitant els buits entre les línies, bé a la cara posterior de l'original.

També hi ha, inèdites, en esperanto, Una nova ortografia sense circumflexos i unes Leteroj en esperanto. Quan el sorprengué la mort, l'any 1950 a València, treballava en una antologia de literatura en castellà.

L'obra original publicada i la inèdita, mecanoscrita o manuscrita, està dipositada a l'Associació Catalana d'Esperanto.

Enllaços externs

• Bloc sobre la figura de Jaume Grau
• «Jaume Grau Casas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.