Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra
Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia
Retrat per Daniel Mytens, 1621

24 de juliol de 1567 – 27 de març de 1625 –  
Precedit per Maria I
Succeït per Carles I
Coronació 29 de juliol de 1567

24 de març de 1603 – 27 de març de 1625 –  
Precedit per Elisabet I
Succeït per Carles I
Coronació 25 de juliol de 1603
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juny de 1566
Castell d'Edimburg
Defunció 27 de març de 1625 (als 58 anys)
Theobalds House
Sepultura Abadia de Westminster
Pares Henry Stuart, Lord Darnley
Maria d'Escòcia
Cònjuge Anna de Dinamarca
Fills
Signatura Signatura de Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia

Union of the Crowns Royal Badge.svg

Jaume VI d'Escòcia i Jaume I d'Anglaterra i Irlanda (Charles James) (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625). Era fill de Henry Stuart (1545-1567), duc d’Albany, i de Maria Stuart, (1542-1587) reina d’Escòcia. Governà Escòcia com Jaume VI des del 24 de juliol de 1567 fins a la seva mort, i des de l'anomenada Unió de les Corones que havia heretat, a Anglaterra i Irlanda com a Jaume I des del 24 de març de 1603 fins a la seva mort. Fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint el darrer monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

El rei Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra

El regne de Jaume sobre Escòcia fou reeixit, però no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapaç d'arribar a un acord mutu amb un Parlament hostil a les seves intencions, la negativa per part de la Cambra dels Comuns d'imposar imposts prou alts enfonsà les finances reials. Les seves idees favorables a l'absolutisme polític, la mala administració del fons reial i el seu seguit de favorits poc populars foren factors importants que sentaren la base de la Guerra Civil Anglesa, durant la qual el fill i successor d'en Jaume, Carles I, va ser jutjat i executat. Durant la pròpia vida de Jaume I, però, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Escòcia foren relativament estables.

Juntament amb Alfred el Gran, Jaume és sovint considerat un dels personatges més intel·lectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Escòcia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la ciència, la literatura i l'art, camps on il·lustres personatges com Francis Bacon i William Shakespeare participaren, visqueren un període daurat. El propi Jaume era un erudit amb talent que escrigué obres com ara Daemonologie (1597), The True Law of Free Monarchies (La veritable llei de les monarquies lliures) (1598) Basilikon Doron (1599) i A Counterblaste to Tobacco (1604).

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 20 d'agost de 1589 es va casar per poders, encara que la cerimònia oficial es va fer a Oslo el 23 de novembre, amb la princesa Anna de Dinamarca (1574-1619) de només catorze anys, filla del rei Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i de Sofia de Meckenburg (1557-1631). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:

Precedit per:
Maria
Escòcia
Rei d'Escòcia

(Llista de reis d'Escòcia)
(1567–1625)
Succeït per:
Carles I
(fill)
Precedit per:
Elisabet I
Anglaterra i Irlanda
Rei d'Anglaterra i Irlanda

(Llista de reis d'Anglaterra)
(1603–1625)