Jaume Matas i Palou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume Matas i Palou
Jaume Matas i Palou
Jaume Matas a l'MHC el 2006

18 de juny de 1996 – 27 de juliol de 1999
Precedit per Cristòfol Soler i Cladera
Succeït per Francesc Antich i Oliver
27 de juny de 2003 – 6 de juliol de 2007
Precedit per Francesc Antich i Oliver
Succeït per Francesc Antich i Oliver

28 d'abril de 2000 – 3 de març de 2003
Precedit per Isabel Tocino
Succeït per Elvira Rodríguez
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'octubre de 1956 (1956-10-05) (58 anys)
Illes Balears Palma (Illes Balears)
Partit Partit Popular de les Illes Balears
Professió Inspector d'Hisenda

Jaume Matas i Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) és un polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i expresident del PP de les Illes Balears.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar economia i ciències empresarials, especialitzant-se en hisenda pública, a la Universitat de València. Posteriorment va ingressar al cos d'inspectors d'hisenda i va treballar als negocis familiars.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

President de les Illes Balears (1r mandat)[modifica | modifica el codi]

Entrà en política el 1989, any en el qual fou nomenat director general de pressupostos del Govern Balear presidit per Gabriel Cañellas (PP).

El 1993 fou nomenat Conseller d'Economia i Hisenda, en una època molt agitada pels escàndols polítics (casos Túnel de Sóller i Brokerval). Després de la dimissió de Gabriel Cañellas com a president va formar part del breu govern de Cristòfol Soler Cladera, assumint també la Conselleria d'Agricultura i Pesca. Amb la dimissió de Cristofol Soler acabà la legislatura com a President del Govern de les Illes Balears des del 1996 al 1999 quan perdé la majoria absoluta a les eleccions balears i la presidència del govern a favor del socialista Francesc Antich encara que va obtenir més del 40% dels sufragis.

Política espanyola[modifica | modifica el codi]

En la formació del segon govern per part de José María Aznar fou nomenat Ministre de Medi Ambient, càrrec que ocupà entre el 28 d'abril de l'any 2000 fins al 3 de març de 2003, i durant el qual dugué a terme el Pla Hidrològic Nacional que va causar molta polèmica, però també va contribuir a desenvolupar l'estratègia europea de desenvolupament sostenible, tot ratificant el Protocol de Kyoto i el de Cartagena.

President de les Illes Balears (2n mandat)[modifica | modifica el codi]

El 2003 es tornà a presentar a les eleccions al Parlament Balear, que guanyà per majoria absoluta, per la qual cosa tornà a recuperar la presidència del govern. Com a president aprovà les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT), la Llei General Turística (LGT) i el Pla de carreteres, el de finançament d'obres hidràuliques de l'Estat, així com el nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i anul·là el decret de l'ecotaxa. El darrer any de mandat s'ha caracteritzat per una disputa constant amb Maria Antònia Munar i Riutort, presidenta del Consell Insular de Mallorca, així com novament pels casos de corrupció urbanística (Cas Andratx).

Jaume Matas fou novament candidat a la reelecció com a cap de l'executiu Balear en les eleccions balears de 27 de maig de 2007, en les quals el seu partit va perdre la majoria absoluta i la possibilitat de formar govern. El 21 de juny de 2007 va anunciar que abandonava la política[1] i que no ocuparia el seu escó al Parlament. Tot i això, continuà com a president del partit fins al congrés regional del 2008.

Un cop abandonats tots els càrrecs polítics, Jaume Matas va traslladar la seva residència als Estats Units.

Processos judicials contra actes i persones del seu govern a Balears[modifica | modifica el codi]

La Fiscalia Anticorrupció va obrir un procediment contra el govern presidit per Jaume Matas l'agost de 2008 per malversació, suborn i pervaricació, i van ser detingudes cinc persones arran d'una denúncia presentada pel govern balear de Francesc Antich Oliver després d'una auditoria comptable.[2] El setembre de 2008 van ser detingudes altres dotze persones, en el marc de l'Operació Scala, relacionades amb el govern balear en l'etapa de Matas, entre ells l'exdirector general de Promoció Industrial, Kart Joseph Viane, a més d'empresaris de l'àmbit de la publicitat, per malversació de cabals públics, amb diversos registres a Palma de Mallorca, Binissalem i Calvià. Al jardí de l'habitatge de l'ex alt càrrec del govern Matas: Antònia Ordinas, es van trobar enterrats 240.000 euros, que la policia va atribuir a ingressos per suborns.[3][4][5][6]

L'acumulació de processos va portar el Partit Popular de les Illes Balears a demanar explicacions a Jaume Matas per mitjà d'un comitè d'ètica.[3]

Jaume Matas va ser citat a declarar el 23 de març de 2010 pel Cas Palma Arena.[7] En aquesta declaració el jutge li va imposar una fiança de 3 milions d'euros.[8]

El 20 de març de 2012, la secció primera de l'Audiència Provincial de Palma va dictar sentència[9] sobre la peça nº2 del Cas Palma Arena i el va condemnar a 6 anys de presó. Va ser condemnat a una pena de cinc anys, tres mesos i un dia com a autor per inducció dels delictes de frau a l'Administració, falsedat en document oficial i mercantil i prevaricació en concurs amb malversació, i a una altra pena de nou mesos de presó per un altre delicte de tràfic d'influències agreujat. A més, l'expresident ha estat sentenciat pels delictes a 9 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per a qualsevol càrrec electiu i a la pèrdua dels honors i atencions protocol·làries com a expresident del Govern.[10][11]

La Generalitat Valenciana que li havia concedit, mitjançant el Decret 248/2003, de 5 de desembre[12] la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana, li retirà el mateix dia 23 de març dia de la seva primera condemna per haver adoptat conductes públiques manifestament contràries als interessos generals o peculiars de la Comunitat Valenciana.[13]

Al final, el Consell de Ministres decidí, l'11 de juliol de 2014, denegar l'indult tant a Jaume Matas com a Antoni Alemany, enviant-los així a la presó.[14]

Un cop denegat l'indult total del govern central, l'Audiència de Palma va requerir l'ingrés a presó per a Jaume Matas i Antoni Alemany. L'expresident del govern de les Illes Balears va ingressar a la presó de Segovia el dia 28 de juliol de 2014 per complir la condemna de 9 mesos i un dia per tràfic d'influències.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaume Matas deixa la política
  2. Anticorrupció desmonta a Baleares una altra trama d'alts càrrecs de Matas (castellà)
  3. 3,0 3,1 Matas haurà d'explicar davant el seu partit pels escàndols de corrupció (castellà)
  4. La fiscalia destapa una altra trama corrupta del Govern Matas (castellà)
  5. Ascendeixen a vuit dels detinguts per la nova trama del Govern Matas (castellà)
  6. Presó sense fiança per a dues implicades en la trama de corrupció del Govern de Matas (castellà)
  7. «Jaume Matas, imputat pel cas Palma Arena». VilaWeb, 14-10-2009.
  8. «Matas té temps fins al 7 d'abril per pagar 3 milions d'euros de fiança si vol evitar la presó». 3cat24.cat, 05-04-2010.
  9. enllaç a la sentència
  10. Jaume Matas, condemnat a 6 anys de presó (castellà)
  11. A. Manresa. «Matas, condenado a seis años en el primer juicio del 'caso Palma Arena'». El País, 2012-03-20.
  12. DECRET 248/2003, de 5 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual concedeix la distinció honorífica d’ambaixador de la Comunitat Valenciana a Jaume Matas i Palou Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  13. Decret 49/2012, de 23 de març, del Consell, pel qual revoca la distinció honorífica d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana a Jaume Matas i Palou Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  14. «El Consell de Ministres denega l'indult a Matas i a Alemany i els 'envia a la presó». Ara Balears, 11 juliol 2014. Arxivat de l'original el 13 juliol 2014. [Consulta: 13 juliol 2014].
  15. «Jaume Matas ingressa a la presó». Ara Balears, 28 de juliol de 2014 [Consulta: 2 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Alexandre Forcades Juan
Conseller d'Economia i Hisenda
Illes Balears

18 de juny de 199318 de juny de 1996
Succeït per:
Antoni Rami Alós
Precedit per:
Cristòfol Soler i Cladera
President de les Illes Balears
Illes Balears

19961999
Succeït per:
Francesc Antich i Oliver
Precedit per:
Isabel Tocino
Ministre de Medi Ambient
Escut d'Espanya

20002003
Succeït per:
Elvira Rodríguez
Precedit per:
Francesc Antich i Oliver
President de les Illes Balears
Illes Balears

20032007
Succeït per:
Francesc Antich i Oliver