Jaume Nunó i Roca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de Jaume Nunó

Jaume Nunó i Roca (1824-1908), conegut a Mèxic com Jaime Nunó Roca, va ser un compositor català que va compondre la música per a les estrofes de Francisco González Bocanegra, que es van convertir en l'himne nacional mexicà.

Va néixer el 8 de setembre de 1824 a Sant Joan de les Abadesses, una localitat del Ripollès, a Catalunya. Els seus pares van ser Francesc Nunó i Magdalena Roca, que van morir abans que Nunó complís nou anys. Després de la mort dels seus pares va quedar sota la tutela del seu oncle Bernard, un comerciant de sedes de Barcelona que va finançar els seus estudis musicals a la ciutat, on va demostrar les seves aptituds com a solista en la catedral de la ciutat i després d'això va guanyar una beca per a estudiar amb el compositor Severio Mercadante a Itàlia. Al seu retorn a Barcelona va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina el 1851 i va viatjar amb ells a Cuba, on va conèixer i va travar amistat amb el llavors president de Mèxic, Antonio López de Santa Anna.

Santa Anna va retornar a Mèxic per a ocupar una vegada més la presidència i el 1853 va convidar a Jaume Nunó a encapçalar les bandes militars mexicanes. La seva arribada va coincidir amb la convocatòria al concurs nacional per a compondre l'himne nacional. Nunó va participar escrivint la música per a les estrofes compostes pel poeta mexicà Francisco González Bocanegra i el 12 d'agost de 1854 va ser declarat triomfador.

Després de la caiguda del president Santa Anna, Nunó va decidir emigrar als Estats Units on va treballar com a concertista i director d'òperes, amb una de les quals va realitzar una gira per tot el continent americà el 1864. Després de radicar un temps a Espanya va retornar als Estats Units per a establir-se a l'estat de Nova York on va ser trobat per un periodista mexicà l'any 1901. Al conèixer-se la notícia a Mèxic, el llavors president Porfirio Díaz el va convidar al país on va rebre diversos homenatges entre 1901 i 1904. Va morir a Nova York el 18 de juliol, 1908 i el 1942 el govern mexicà va manar exhumar les seves restes per a traslladar-les a la "Rotonda dels Homes Il·lustres" de la Ciutat de Mèxic, on encara reposen.

Redescobriment[modifica | modifica el codi]

El 2010, coincidint amb el Bicentenari de la Independencia de Mèxic, els musicòlegs catalans Cristian Canton i Raquel Tovar van localitzar als Estats Units (a Pelham (NY)), a l'únic descendent directe de Jaume Nunó, el seu besnét.[1] Aquesta troballa va permetre recuperar el fons personal de Jaume Nunó, que contenia prop de 5000 documents inèdits (cartes personals, partitures, documents oficials, etc.), i va portar a Canton i Tovar a confeccionar la primera biografia completa de Nunó,[2] de gran repercussió mediàtica i descrita com "un títol fonamental per a comprendre la història musical de Mèxic".[3] També, en el context del redescobriment de la figura de Jaume Nunó, es va re-inaugurar la casa-museu natal del compositor a Sant Joan de les Abadesses, coneguda com El Palmàs.[4] A partir de la recuperació d'aquesta documentació, la música inèdita de Jaume Nunó ha tornat a interpretar-se,[5][6] una edició completa de les seves obres es va publicar el 2012 i una gravació d'aquestes obres sortirà a la llum el 2014.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Hallan baúl con 15 partituras inéditas escritas por Jaime Nunó; contiene la batuta con la que dirigió por primera vez el Himno Nacional» (en español). Crónica, 27 de gener de 2011. [Consulta: 19 de febrer de 2011].
  2. Canton, Cristian; Tovar, Raquel. Jaume Nunó. Un santjoaní a Amèrica. Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Casa Amèrica-Catalunya, 2010. ISBN 978-84-85736-54-6. 
  3. Azar, Lázaro. «Lo bueno del año que se va». Reforma, 31 de gener de 2010.
  4. «Sant Joan recupera la casa i la història de Jaume Nunó, l'autor de l'himne de Mèxic» (en català). El 9 Nou, 27 de gener del 2011. [Consulta: 19 de febrer de 2011].
  5. «Jaume Nunó - The days that are no more». [Consulta: 19 de febrer de 2011].
  6. «Jaume Nunó - Ah how sweet it is to love». [Consulta: 19 de febrer de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]