Jaume Ortí Ruiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:02, 12 set 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJaume Ortí Ruiz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata
Aldaia (Horta Sud) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
President del Recambios Colón Club de Futbol
juliol 2001 – octubre 2004
← Vicente TormoJuan Bautista Soler Luján → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, oficial d'esport Modifica el valor a Wikidata

Jaume Ortí Ruiz (Aldaia, Horta Oest, 24 de gener de 1947) és un empresari i dirigent esportiu valencià, que va presidir el València CF des de juliol de 2001 fins a octubre de 2004, època que va coincidir amb una de les millors etapes a nivell esportiu de l'equip valencianista, en què s'aconseguiren dos lligues, una Copa de la UEFA i una Supercopa d'Europa.

Biografia

Empresari del sector de l'alumini,[1] va iniciar la seva carrera com a gestor futbolístic molt a prop del seu Aldaia natal, com a president del club d'Alaquàs.[2]

Jaume Ortí va entrar en el consell d'administració del València CF en 1994, al costat de Francesc Roig Alfonso, que aquell mateix any va accedir a la presidència del club.[3] Després, es va desvincular temporalment de l'entitat, i va tornar com a vicepresident primer el desembre de 1997, coincidint amb el relleu de Paco Roig per Pedro Cortés al capdavant del club.[4]

Durant els quatre anys que va durar la presidència de Cortés, el València va posar fi a dècades de sequera amb diversos èxits esportius, destacant el títol de Copa Del Rei, de la Supercopa d'Espanya i dos subcampionats de la Lliga de Campions de la UEFA.

El 12 de juny de 2001, després de la dimissió de Pedro Cortés, Ortí va ser nomenat president,[5] malgrat el seu escàs pes en l'accionariat de l'entitat, controlant només 176 de les 192.000 accions de la Societat anònima esportiva.[6] La seua presidència va coincidir amb l'edat daurada del club valencià, que va arribar a ser designat el millor del món per l'IFFHS. Durant els tres anys de mandat d'Ortí, l'equip va conquerir dues lligues en 2002 i 2004, i una Copa de la UEFA i una Supercopa d'Europa en 2004. Aquests èxits esportius, units al seu carisma entre els aficionats,[2] li van permetre mantenir-se en el càrrec, malgrat les lluites intestines entre els accionistes majoritaris per aconseguir el control del consell d'administració.[1][6]

Mostra del seu caràcter populista, va protagonitzar múltiples anècdotes al llarg del seu mandat. No va dubtar de lluir en públic una perruca taronja per celebrar les victòries, ni d'exhibir, a tall de talismà, un vell ventall gegant -record del seu Aldaia natal- cada vegada que el València CF es jugava un títol.[1] A més, és considerat el creador del terme galàctic, una definició que va fer fortuna per referir-se a l'equip del Real Madrid que formaven Zidane, Figo, Ronaldo i Beckham, entre d'altres.[7] Quant a la seua gestió esportiva, es destaquen actuacions com el fitxatge del llavors jove Vicente, la negativa a traspassar a Roberto Fabián Ayala al Real Madrid o la confiança absoluta en el tècnic Rafa Benítez, en els seus dubitatius inicis.[6]

La fortuna que va marcar el mandat d'Ortí va començar a girar-li l'esquena el juny de 2004, quan Rafa Benítez, que acabava d'aconseguir el primer doblet de la història del club, va anunciar la seua dimissió, després de continuades desavinences amb el secretari tècnic, Jesús García Pitarch i, sobretot, amb el conseller delegat, Manuel Llorente.[8] Pocs mesos després, el 5 d'octubre de 2004, Juan Bautista Soler, aleshores màxim accionista de l'entitat, va forçar la dimissió d'Ortí per ocupar el seu lloc.[3]

Després de la seua eixida del club, Ortí ha col·laborat com a tertulià i comentarista esportiu en Canal 9, la televisió pública valenciana.[9]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Cayetano Ros. «El talisman Ortí y el 'traspaso' de Ayala». El País, 10-05-2004. [Consulta: 8 febrer 2010].
  2. 2,0 2,1 Chelo Luesma. «Jaume Ortí». Las Provincias, 29-10-2006. [Consulta: 8 febrer 2010].
  3. 3,0 3,1 «Jaime Ortí presenta su dimisión como presidente del Valencia». El País, 05-10-2004. [Consulta: 8 febrer 2010].
  4. Urrutia, Carlos «Roig dimite». El Mundo Deportivo, 03-12-1997, pàg. 18 [Consulta: 8 febrer 2010].
  5. Urrutia, Luis «Valencia, un volcán». El Mundo Deportivo, 12-07-2001, pàg. 14 [Consulta: 8 febrer 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 Cayetano Ros. «Ortí, forzado a dejar el Valencia». El País, 06-10-2004. [Consulta: 8 febrer 2010].
  7. Salva Torres. «El antimadridismo que Pérez no veía». Público, 12-12-2009. [Consulta: 8 febrer 2010].
  8. Cayetano Ros. «Benítez planta al Valencia». El País, 02-06-2004. [Consulta: 8 febrer 2010].
  9. «Pedro Cortés y Jaime Ortí, nuevos comentaristas deportivos valencianistas de Canal 9». Radio Televisió Valenciana, 04-12-2009. [Consulta: 8 febrer 2010].

Enllaços externs


Precedit per:
Pedro Cortés
President del València CF
Bandera de fantasia blanca i negra combinada amb la bandera del País Valencià

juliol de 2001–- octubre de 2004
Succeït per:
Bautista Soler