Jaume Pahissa i Jo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 7 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.[1]

El seu pare, Jaume Pahissa i Laporta, dibuixant i il·lustrador, l'inicià en les primeres nocions de música. Estudià arquitectura a la Universitat de Barcelona. Començà tot sol l'estudi de l'harmonia i la composició a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona. Posteriorment va estudiar amb Enric Morera.

Les seves primeres composicions van ser per al teatre. El seu primer èxit fou l'estrena, el març del 1906 de La presó de Lleida al Teatre Principal de Barcelona. Aquesta obra, amb llibret d'Adrià Gual gairebé arribà a les cent representacions en un any. Aquest mateix any va organitzar un concert al Teatre Novedades de Barcelona amb obres seves, la majoria simfòniques, que va significar la seva dedicació plena a la música.

El 1909 estrena al Liceu el poema simfònic El camí, i l'any següent, a la plaça de toros de Figueres Canigó, adaptació dramàtica de Josep Carner sobre l'obra homònima de Jacint Verdaguer. El 15 de gener de 1913 estrena al Liceu l'òpera Gala Placídia.

El 1921 l'Orquestra Simfònica de Barcelona estrena el poema simfònic Nit de somni, i posteriorment l'Orquestra Pau Casals estrena Simfonietta, simfonia per a orquestra de corda.

L'any 1923 Pahissa retorna al teatre amb l'òpera Marianela i el 1928 La Princesa Margarida, estrenada al Liceu.

La seva producció és molt nombrosa i comprèn peces per a piano, com ara Escenes catalanes i Peces espirituals; música de cambra, música orquestral (Monodia), música teatral, a més de dues sardanes. I entre els cantants que van interpretar la seva música vocal destaca la figura de la reconeguda soprano Conxita Badia, amb qui coincideix tant a Catalunya com a l'Argentina.

A part de compositor, Jaume Pahissa va exercir la crítica musical en diverses publicacions. Fou professor del Conservatori Superior de Música del Liceu des del 1933 fins al 1936.[2] Fou director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona des de la jubilació del mestre Lluís Millet fins a l'any 1937, que va emigrar a l'Argentina i s'establí a Buenos Aires, on morí el 27 d'octubre del 1969.

Una part del fons de Jaume Pahissa es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Xosé Aviñoa. Jaume Pahissa. Un estudi biogràfic i crític. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1996. ISBN 84-7845-127-7
  • Marc Honneger. Diccionario Biográfico de los Grandes Compositores de la Música. Madrid: Espasa Calpe, 1994. ISBN 84-239-5389-0
  • Joaquim Rabaseda i Matas. Jaume Pahissa. Un cas d'anàlisi musical TDX-0629107-153755 «Enllaç».

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]