Jaume Pi i Sunyer
De Viquipèdia
Jaume Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà 1851 - 1897) fou un metge català, pare de Santiago Pi i Sunyer, August Pi i Sunyer i Carles Pi i Sunyer. Estudià a Figueres a l'IES Ramon Muntaner. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà a la Universitat de Madrid el 1874. Un cop llicenciat tornà a Barcelona, i va començar la seva carrera mèdica a l'Hospital de la Santa Creu. El 1883 fou nomenat professor clínic de la facultat de Medicina i catedràtic de patologia general de la Universitat de Barcelona, on va voler donar un impuls decisiu a l'ensenyament clínic, que desenvoluparien més tard els seus fills.
Era molt amic de Ramon Turró i Darder, qui va deixar el periodisme que exercia a Madrid quen el va nomenar ajudant seu de càtedra, per tal que desenvolupés la investigació científica de laboratori. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i formà part del comitè de redacció de La Gaceta Médica Catalana, on va publicar la major part del seu treball.
[edita] Obres
- Doctrina moderna del edema (1897) i
- Problema actual de la Patología
