Jaume Sabartés i Gual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume Sabartés i Gual

Retrat de Jaume Sabartés
Naixement Jaume Sabartés i Gual
10 de juny de 1881
Barcelona
Defunció 12 de febrer de 1968 (als 86 anys)
París
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Escultor i escriptor
Conegut per Amic íntim de Pablo Picasso

Jaume Sabartés i Gual (Barcelona, 10 de juny de 1881París, 13 de febrer de 1968), fou un escultor i escriptor català, també conegut per ser amic íntim de Picasso.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar a l'Escola de la Llotja i va aprendre sota les ordres de Manel Fuxà.[1] En aquella època va col·laborar amb la Revista Joventut, fent servir pseudònims com Jacobus Sabartés.[2] Una de les seves primeres exposicions rellevants fou el 1901 a la Sala Parés, on va exposar-hi caps d'infant.

Va formar part del grup d'amics que, juntament amb Picasso, assistien assíduament als Quatre Gats mentres eren a Barcelona. El 1904 va marxar a Quezaltenango, a Guatemala, on va publicar articles seus a diaris locals com el "Diario de los Altos" o "El Tecolote". Anys més tard, el 1920, es va traslladar a Ciutat de Guatemala, la capital. Allà va treballar a l'Aliança Francesa i fou el primer mestre de perspectiva i d'història de l'art de l'Escola Nacional de Belles Arts, mentres continuà col·laborant amb diaris locals, com el "Diario de Centro América". També va formar part de la vida intel·lectual de la capital, participant en tertúlies i establint amistat amb artistes com Carlos Valenti, Carlos Mérida, Humberto Garavito, Rafael Yela Günther i Rafael Arévalo Martínez, entre d'altres.

Va tornar a Europa el 1927, establint-se a Catalunya durant 7 anys fins que va marxar a París el 1935. Un cop a la capital francesa, Sabartés es va convertir en el secretari personal de Picasso, i un dels grans defensors de la seva obra, fet que el va portar a publicar una primera biografia seva el 1935, Picasso en su obra, i alguna altra posteriorment. Arran de la gran amistat que van mantenir, Picasso va realitzar nombrosos retrats seus al llarg de tota la seva vida. Va ser un dels impulsors de l'exposició que se li va dedicar a la Sala Esteva el 1936.[3]

Durant tota la seva vida Sabartés va anar col·leccionant obra de l'artista. Més endavant va donar tota aquesta col·lecció a l'Ajuntament de Barcelona, unes 600 obres, col·lecció que seria la base de l'actual Museu Picasso de la ciutat comtal, inaugurat el 1963 amb el nom de Col·lecció Sabartés. Anys abans, el 1953, també havia donat al Museu de Belles Arts de Màlaga la seva col·lecció bibliogràfica picassiana, d'aproximadament 400 referències.

La ciutat de Barcelona, en agraïment a la seva donació, va donar el nom de plaça Sabartés a una petita plaça entre el Carrer de Montcada i Flassaders, resultant de l'ampliació del Museu Picasso que va tenir lloc el 2010.

Obra[modifica | modifica el codi]

Placa de la Plaça Sabartés

A part de les biografies sobre Picasso, els seus treballs reflecteixen àmpliament la realitat de la Guatemala de principis de segle XX, tant a nivell polític com social. Aquestes són algunes de les seves publicacions més conegudes:

  • 1935- Picasso en su obra
  • 1937- Picasso
  • 1946- Picasso, portraits et souvenirs
  • 1947- Don Julián
  • 1949- Son Excellence

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jaume Sabartés i Gual». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Biografia al web del Museu Picasso Consulta 15/07/2010
  3. Marimon, Sílvia. «El Museu Picasso viatja al 36». Diari Ara [Barcelona], 30/11/2011, p.26. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]