Jaume d'Aragó i d'Anjou
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1296  |
| Mort | 1334 (37/38 anys) Ciutat de Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo, Cavaller de l'Ordre de Montesa |
| Família | |
| Pares | Jaume el Just i Blanca de Nàpols |
| Germans | Ramon Berenguer I d'Empúries, Alfons el Benigne, Maria d'Aragó i d'Anjou, Pere d'Aragó i d'Anjou, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, Violant d'Aragó i d'Anjou, Constança d'Aragó i d'Anjou i Blanca d'Aragó |
Jaume d'Aragó i d'Anjou dit “el Dissortat” (1296 - Tarragona, 1334) fou príncep d'Aragó.[1]
Orígens familiars[modifica]
Nasqué el 29 de setembre de 1296,[2] i va ser el fill primogènit del comte de Barcelona i rei d'Aragó Jaume II el Just i la seva segona muller, Blanca de Nàpols. Per línia paterna era net del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna del rei Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria.
Vida religiosa[modifica]
Va renunciar a la corona el 1319, per fer-se eclesiàstic, després de fugir d'amagat de les seves pròpies núpcies amb Elionor de Castella que se celebraren a Gandesa el 5 d'octubre del mateix any.[3] Va esdevenir frare de l'Orde de Montesa, i amb això va aconseguir vestir el mantell blanc amb la creu vermella. La seva educació va estar molt influïda per les idees d'Arnau de Vilanova i de Ramon Llull.
Com a conseqüència de la seva renúncia, el seu germà Alfons, futur Alfons el Benigne, fou designat hereu de la corona, i va ser qui finalment es va casar amb la princesa castellana desdenyada.
Referències[modifica]
- ↑ «Jaume d'Aragó i d'Anjou». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joaquim Miret i Sans, El forassenyat primogènit de Jaume II, p.9
- ↑ Masià i de Ros, Angels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro El Ceremonioso (en castellà). CSIC-Dpto. de Publicaciones, 1994, p. 199. ISBN 8400074459.