Jaume de la Marca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Jaume de la Marca

Pintura de Francisco de Zurbarán
prevere
Nom secular Domenico Gangala, Giacomo della Marca
Naixement 1 de setembre de 1393
Monteprandone (Marca d'Ancona, Marques
Defunció 28 de novembre de 1476
Nàpols, Regne de Nàpols
Enterrament Santa Maria delle Grazie (Monteprandone); fins al 2001, a Santa Maria la Nuova (Nàpols)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 12 d'agost de 1624, Roma per Urbà VIII
Canonització 10 de desembre de 1726, Roma per Papa Benet XIII
Festivitat 28 de novembre
Orde Franciscans observants
Iconografia Hàbit franciscà, amb un calze a la mà dreta del que surt una serp
Patronatge Monteprandone, copatró de Nàpols

Sant Jaume de la Marca (Monteprandone, Marca d'Ancona, 1 de setembre de 1391Nàpols, 28 de novembre de 1476), també conegut com a Domenico Gangala o Jacopo Gangala va ser un frare italià, membre dels franciscans observants, predicador i escriptor. Va ser canonitzat en 1726 i és venerat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer al si d'una família pobre i va rebre el nom de Domenico Gangala. Comença a estudiar amb un oncle sacerdot, que l'envià a estudiar arts liberals en Ascoli Piceno i es doctorà en Dret civil a Perusa cap al 1412. Treballà com a jutge a Bibbiena (Toscana) i com a notari a la cancelleria municipal de Florència. Va entrar en contacte amb els frares menors; va meditar i deixà la carrera jurídica per ingressar a l'orde el juliol de 1416, fent la professió a Assís. Va ser deixeble de Joan de Capistrano i Bernardí de Siena i, com ells, va ser de la branca franciscana dels frares menors observants. El 1423 fou ordenat sacerdot.

Mercès a la seva intervenció, les ciutats de Fermo i Ascoli, enfrontades de feia temps, van signar la pau el 1446 i el 1463.[1] Hàbil predicador, va combatre l'heretgia dels bogomils a Bòsnia i la dels hussites a Àustria i Bohèmia. Va predicar també a Alemanya, Suècia, Dinamarca, Polònia i Hongria; arreu va fundar convents, on difongué la devoció al nom de Jesús. Quan Joan de Capistrà va morir el 1456, el va substituir com a comissari de l'orde a Hongria.

Al Concili de Basilea va promoure la unió dels hussites moderats amb l'Església, i al de Florència, la de les esglésies ortodoxa i llatina. Va predicar la croada contra els otomans. A Itàlia, també combaté el moviment radical dels fraticelli i predicar en moltes ciutats. En 1460 li va ser ofert el càrrec d'arquebisbe de Milà, però el rebutjà. Calixt III, en 1455, el va nomenar jutge en la qüestió entre els franciscans conventuals i els observants; la seva decisió, de 2 de febrer de 1456, no va complaure cap de les parts.

Santuari de S. Maria delle Grazie, a Montepandrone, fundat pel sant i lloc definitiu del seu enterrament.

Va instituir diversos montes pietatis com a institucions de crèdit sense afany de lucre que prestaven diners amb interessos baixos a canvi d'una penyora. Promogué la construcció d'esglésies, convents, biblioteques (com la de Monteprandone, amb una valuosa col·lecció de còdexs), pous i cisternes públiques. Va donar estatuts civils a onze ciutats i va fundar nombroses fraternitats laiques, essent un precursos de l'associacionisme catòlic.

A més, va escriure divuit llibres, entre els quals Dialogus contra Fraticellos, Miracles del Nom de Jesús o Itinerarium. A De sanguine Christi effuse exposa la teoria que la sang que Crist havia vessat durant la Passió no s'havia unit a la seva persona divina durant els tres dies que havia estat enterrat i mort. Aquesta opinió va ser trobada herètica per Giacomo da Brescia, inquisidor, que el va citar al tribunal; Jaume no hi anà i, després d'alguns requeriments, apel·là a la Santa Seu, que no arribà a pronunciar-s'hi.

Morí a Nàpols, on havia viscut durant tres anys, el 28 de novembre de 1476. Va ser sebollit a l'església de Santa Maria la Nova; en 2001 el seu cos va ser traslladat al santuari de Santa Maria delle Grazie, que ell mateix havia fundat en 1449 a Monteprandone, el seu poble natal. Va ser beatificat el 12 d'agost de 1624 per Urbà VIII. El Papa Benet XIII el va proclamar sant el 10 de desembre de 1726.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Per això i com a signe d'amistat, per suggeriment del sant, els escuts heràldics de les dues ciutats inclouen el de l'altra.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]