Xavier de Godó i Muntanyola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:10, 23 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Javier Godó Muntañola

Javier Godó
Nom original(es) Javier Godó Muntañola Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtat de Godó Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles de Godó i Valls Modifica el valor a Wikidata
PareCarlos Godó Valls
Premis

Xavier de Godó i Muntanyola[1] (Barcelona, 13 de desembre de 1941), III comte de Godó, és un empresari barceloní, fill de Carlos Godó Valls. És editor i president del Grupo Godó, el primer holding de comunicació de Catalunya, que inclou els diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, els canals de ràdio RAC 1 i RAC 105 i els canals de televisió 8tv, Barça TV i RAC 105 TV, entre altres mitjans.

Biografia

Nascut en una família amb tradició empresarial des del segle XVIII i vinculada al diari La Vanguardia, es llicencià en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Es convertí en l'hereu grup de comunicació familiar, després de la mort dels seus germans grans Enrique, atropellat per un vehicle l'any 1958[2] i el primogènit Carlos, mort en accident d'aviació l'any 1962.[3] L'any 1969 fou nomenat gerent de La Vanguardia, i l'any 1987 succeí al seu pare al capdavant de les empreses familiars.

En la dècada de 1980 presidí, com a accionista majoritari, la cadena Antena 3 Radio i a final de la dècada la societat Antena 3 Televisió, essent La Vanguardia el principal accionista de la llavors nova cadena de televisió, fins que el 17 de juny de 1992 dimití en favor del nou accionista majoritari Antonio Asensio al capdavant del Grupo Zeta. Va rebre ofertes de Jesús de Polanco i de Mario Conde per vendre La Vanguardia, que va rebutjar.[4]

És president del Grupo Godó, president-editor de La Vanguardia, president d'El Mundo Deportivo i vicepresident d'Unión Radio, de la Fundació Comte de Barcelona, de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País[5] i del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Ha sigut conseller del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), conseller de Port Aventura, membre del patronat de la Universitat Ramon Llull.

A l'entorn de La Caixa ha ocupat diversos càrrecs. Entre 2005 i 2014 fou membre del consell d'administració de Criteria CaixaCorp, ha sigut membre del comitè executiu i vicepresident tercer de La Caixa, patró de la Fundació ”la Caixa” i conseller de CaixaBank.[6] Des de juny de 2014 és membre del patronat de la Fundació Bancària La Caixa (accionista única de Criteria i al seu torn amb el control del 65% de CaixaBank).[7] Forma part del Fòrum Pont Aeri.[8]

Vida personal

Casat l'any 2001 amb Marisa Falcó de Godó en segones núpcies,[9] estigué casat en primer lloc amb María Antonia Valls Klein, amb qui tingueren dos fills, Carlos i Ana.[4] Carlos Godó Valls és conseller delegat del Grupo Godó i Ana, consellera.[10]

Premis i reconeixements

L'any 1991 Javier Godó rebé la medalla d'or de l'Institut Espanyol de Nova York.[11] El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a editor i el seu paper en el mecenatge cultural. L'11 de juliol del 2008 va rebre el títol de gran d'Espanya, atorgat pel rei Joan Carles I per la seva fidelitat a la Corona i la seva defensa de les llibertats democràtiques.[12][13]

Referències

Vegeu també