Jean-Andoche Junot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Andoche Junot

Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes (23 d'octubre de 1771 ; 29 de juliol de 1813) fou un general francès durant la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Junot nasqué a Bussy-le-Grand, França, i estudià a Chatillon. Mentre estudiava Dret a París s'inicià la Revolució Francesa, s'allistà com a voluntari en un batalló. Fou ferit dos cops i fet sergent. Donà la primera satisfacció militar a Napoleó Bonaparte durant el Setge de Tolón de 1793. Degut a aquest fet Napoleó el feu el seu asssitent de camp.

Campanya italiana[modifica | modifica el codi]

Junot destacà amb valentia a Itàlia. Fou ferit al cap a Lonato (Brescia), aquest fet el féu canviar de manera de pensar i el seu caràcter tornant-lo menys reflexiu i més impetuós i temperamental. Fou enviat com a general a la campanya egípcia, on tornà a ser ferit, aquest cop en un duel, i capturat mentre tornava, invàlid, a França.

Al seu retorn fou nomenat comandant de París, tot i que el fet de no ser mariscal el consternà. En aquesta època es casà amb Laura Permon. Fou nomenat ambaixador a Portugal abans d'apressar-se a tornar a la vida militar sota les ordres de Napoleó a la Batalla d'Austerlitz (2 de desembre de 1805).

Guerra del Francès[modifica | modifica el codi]

Junot ascendí a Comandant en cap durant la Guerra del Francès. Ordenà la invasió de Portugal l'any 1807, el novembre sortí de Salamanca destí a Lisboa i a principis de desembre prengué la ciutat. Un cop presa la capital el nomenaren governador de Portugal i se li concedí el títol de duc d'Abrantes. El desembarcament anglès va provocar la derrota de Junot a la batalla de Vimeiro, que evacuà Portugal d'acord a la Convenció de Sintra.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patterson, Benton Rain. The Generals (en anglès). NYU Press, 2005, p. 67. ISBN 0814767176.