Jean-Antoine Houdon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diana. Escultura en bronze del 1790.

Jean-Antoine Houdon (Versalles, 1741 - París, 1828), va ser un escultor francès, figura cim del neoclassicisme del seu país. Va destacar en els seus retrats per la recerca del caràcter individual, el que li va acostar al prerromanticisme. Deixeble de Pigalle i Lemoyne, el 1764 es va traslladar a Roma per a completar la seva formació. Allí va esculpir a Bruno.

Es va dedicar fonamentalment al retrat, iniciant la sèrie amb un de Diderot, en fang cuit, al que van seguir els de Mirabeau, D'Alembert, Molière, Voltaire, Rousseau i Franklin. Aquest últim li va suggerir la idea de viatjar a Estats Units per a retratar a Washington. Houdon va arribar al continent americà el 1785 i, a més de diversos bustos del president, va realitzar l'estàtua que actualment s'exhibeix al Capitoli. Durant la Revolució Francesa, va plasmar els rostres de Necker, Lafayette i Napoleó.

Cal destacar també el seu elegant Diana caçadora (1776), d'estil classicista.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Antoine Houdon