Jean-Baptiste Weckerlin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Jean-Baptiste Weckerlin
Jean-Baptiste Weckerlin entre 1850 i 1875
Jean-Baptiste Weckerlin entre 1850 i 1875
Nom real: Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin
Estil: Romanticisme
Naixença: 9 de novembre de 1821
Guebwiller
Defunció: 20 de maig de 1910 (als 88 anys)
Trottsberg
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Musicòleg

Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin o Wekerlin (Guebwiller, 9 de novembre de 1821 - Trottsberg, 20 de maig de 1910) fou un compositor alsacià.

Recordat sobretot per la seva tasca com a bibliotecari del Conservatori de París -on va desenvolupar una històrica tasca de recopilació de fons documentals- i com col·leccionista i harmonitzador de peces vocals franceses dels segles XII a XVIII. Va aportar més de 20 títols (algun creat a les Tuileries davant Napoleó III), mentre va ser menys afortunat en els teatres públics, en els que en diverses ocasions van ser assajades les seves obres sense arribar a estrenar-se.[1]

Acabats els seus estudis generals a Estrasburg, es traslladà a París quan contava 22 anys, i havent determinat consagrar-se a l'art musical, pel que sentia un gran vocació, ingressà en el conservatori de París, on tingué per mestres a Antoine Elwart i Jacques Fromental Halévy.

Especialista en música d'altres èpoques, i mercès a l'habilitat dels seus arranjaments i harmonitzacions es divulgaren obres de Rameau, Lully i altres compositors. També demostrà molta afició a l'estudi dels cants populars, el que li'n donà marge per la publicació d'obres interessants. El 1876 fou nomenat bibliotecari del Conservatori i l'any següent bibliotecari-arxiver de la Societat de Compositors.

Obres com a musicòleg[modifica | modifica el codi]

  • Chants et chansons populaires: ([París, 1869)
  • Opuscules sur la chanson populaire et sur la musique: (París, 1874)
  • Chansons populaires d'Alsace: (París, 1883)
  • Chants et rondes enfantines, avec notices et accompagnament de piano: (París, 1884)
  • Chansons de France pour les petits français: (París, 1884)
  • Nouvelles chansons et rondes enfantines: (París, 1885)
  • Bibliotèque du Conservatoire national de musique et de déclamation: catalogue bibliographique de la réserve: (París, 1885)
  • La chanson populaire: (París, 1886)
  • L'ancienne chanson populaire en France, XVIe. et XVIIe. siècles: (París, 1887)
  • Chansons et rondes enfantines des provinces de la France: (París, 1888)
  • Nouveau Musiciana: extraits d'ouvrages rares ou bizarres, anécdotes, lettres, etc.. concernant la musique et les musiciens: (París, 1850)
  • Dernier Musiciana: historiettes, lettres, etc., sur la musique, les musiciens et les instruments de musique: (París, 1899.

Com a compositor se li deuen algunes romances (1847); l'òpera L'organiste, estrenada en el Théâtre-Lyrique, amb un èxit discret: Les revenats bretons, Tout est bien qui finit bien, Les poèmes de la mer, La laitière de Trianon, etc...

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [Fitxer:http://www.diverdi.com/portal/detalle.aspx?id=38161 Biografia a diverdi.com]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]