Jean-Joseph Benjamin-Constant
| Jean-Joseph Benjamin-Constant | |
|---|---|
 Jean-Joseph Benjamin-Constant per A. Brauer, 1896 |
|
| Nom de naixement | Jean-Joseph Constant |
| Naixement | 10 de juny de 1845 París |
| Defunció | 26 de maig de 1902 París |
| Nacionalitat | Francesa |
| Art | Pintura |
| Moviment | Orientalisme |
| Influenciat per | Alexandre Cabanel |
Jean-Joseph Benjamin-Constant (també escrit Benjamin Constant), nascut Jean-Joseph Constant el 10 de juny de 1845 a París (França) i mort a la mateixa ciutat el 26 de maig de 1902, va ser un pintor i gravador francès, conegut pels seus retrats i temes orientalistes, i va escriure estudis sobre pintors francesos contemporanis.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Jean-Joseph Benjamin-Constant va estudiar art a Toulouse, on va passar la seva adolescència, i posteriorment a l' École des Beaux-Arts (Escola de Belles Arts) de París, on va ser deixeble d'Alexandre Cabanel. El seu primer estil estava influenciat per Eugène Delacroix.[1]
Va competir sense èxit pel Prix de Rome els anys 1868 i 1869, però la seva primera exhibició al Saló de París, amb el quadre "Hamlet i el rei" (actualment al Musée d'Orsay, a París), li va fer guanyar reputació de colorista.
El pintor va lluitar a la guerra franco-prussiana (1870-1971) i més tard va viatjar a Toledo, Madrid, Còrdova i Granada, on va conéixer el pintor orientalista català Marià Fortuny.[2] Més tard, un viatge a Marroc l'any 1872 va influir fortament en el seu desenvolupament artístic, i el va dur a produir escenes històriques romàntiques sota l'encant de l'Orientalisme, per les quals és conegut; va romandre-hi durant dos anys.
D'entre els seus treballs notables d'aquest estil hi ha "Últims rebels", "Justícia a l'harem" (ambdós al Musée du Luxembourg, a París), "Les chérifes", i "Presoners marroquins" (a Bordeus). La seva gran tela "L'entrada de Mahomet II a Constantinoble", va rebre una medalla el 1876;[3] actualment s'exposa al Musée des Augustins, a Toulouse.
La seva carrera de retratista va començar a partir de 1880, i en són una mostra els nombrosos enviaments que va fer al Saló de París durant els següents anys. Fins l'any 1886 Benjamin-Constant va contribuir-hi regularment, però quan la seva última pintura presentada no va aconseguir guanyar la medalla d'or va anar abandonant progressivament l'estil orientalista.
Marxa als Estats Units el 1889, on posen per a ell grans personalitats, d'entre els quals destaquen la Reina Victòria,[4] la reina consort Alexandra d'Anglaterra (1901), on era el retratista preferit per l'aristocràcia, i el Papa Lleó XIII.
És en aquesta època quan es va dedicar també a la pintura mural: el gran plafó de l'Hotel de Ville de París (1892) ("París rebent el món"), el de l'Opéra Comique (1898), i les seves pintures a la nova Sorbona representant la "Literatura", "Les ciències", i l'"Acadèmia de París".
El 1898 va ser nomenat Comandant de la Legió d'Honor.[5]
Galeria [modifica]
-
Judith
Metropolitan Museum of Art -
Arabes assis (1877)
Dahesh Museum -
Les nuits arabes
Col·lecció privada -
Marchand de tapis à Tanger (1883)
Col·lecció privada -
Odalisque (1882)
Col·lecció privada -
Entrée de Mehmed II dans Constantinople
Col·lecció privada -
Entrée de Mehmed II dans Constantinople (1876)
Col·lecció privada -
La favorite d'émir (1879)
U.S. Naval Academy Museum
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Joseph Benjamin-Constant |
- ↑ Article sobre el pintor a la Wikipédia francesa (francès) [1]
- ↑ Biografia a Answers.com (anglès) [2]
- ↑ Article sobre el pintor a la Wikipedia anglesa (anglès) [3]
- ↑ Retrat de la Reina Victòria al web de The Royal Collection [4]
- ↑ Elements biogràfics al web del Musée des Beaux-Arts de Bordeaux (francès) [5]
