Jean-Joseph Benjamin-Constant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Joseph Benjamin-Constant

Jean-Joseph Benjamin-Constant per A. Brauer, 1896
Nom de naixement Jean-Joseph Constant
Naixement 10 de juny de 1845
París
Defunció 26 de maig de 1902
París
Nacionalitat Francesa
Art Pintura
Moviment Orientalisme
Influenciat per Alexandre Cabanel

Jean-Joseph Benjamin-Constant (també escrit Benjamin Constant), nascut Jean-Joseph Constant el 10 de juny de 1845 a París (França) i mort a la mateixa ciutat el 26 de maig de 1902, va ser un pintor i gravador francès, conegut pels seus retrats i temes orientalistes, i va escriure estudis sobre pintors francesos contemporanis.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jean-Joseph Benjamin-Constant va estudiar art a Toulouse, on va passar la seva adolescència, i posteriorment a l' École des Beaux-Arts (Escola de Belles Arts) de París, on va ser deixeble d'Alexandre Cabanel. El seu primer estil estava influenciat per Eugène Delacroix.[1]

Va competir sense èxit pel Prix de Rome els anys 1868 i 1869, però la seva primera exhibició al Saló de París, amb el quadre "Hamlet i el rei" (actualment al Musée d'Orsay, a París), li va fer guanyar reputació de colorista.

El pintor va lluitar a la guerra franco-prussiana (1870-1971) i més tard va viatjar a Toledo, Madrid, Còrdova i Granada, on va conéixer el pintor orientalista català Marià Fortuny.[2] Més tard, un viatge a Marroc l'any 1872 va influir fortament en el seu desenvolupament artístic, i el va dur a produir escenes històriques romàntiques sota l'encant de l'Orientalisme, per les quals és conegut; va romandre-hi durant dos anys.

D'entre els seus treballs notables d'aquest estil hi ha "Últims rebels", "Justícia a l'harem" (ambdós al Musée du Luxembourg, a París), "Les chérifes", i "Presoners marroquins" (a Bordeus). La seva gran tela "L'entrada de Mahomet II a Constantinoble", va rebre una medalla el 1876;[3] actualment s'exposa al Musée des Augustins, a Toulouse.

La seva carrera de retratista va començar a partir de 1880, i en són una mostra els nombrosos enviaments que va fer al Saló de París durant els següents anys. Fins a l'any 1886 Benjamin-Constant va contribuir-hi regularment, però quan la seva última pintura presentada no va aconseguir guanyar la medalla d'or va anar abandonant progressivament l'estil orientalista.

Marxa als Estats Units el 1889, on posen per a ell grans personalitats, d'entre els quals destaquen la Reina Victòria,[4] la reina consort Alexandra d'Anglaterra (1901), on era el retratista preferit per l'aristocràcia, i el Papa Lleó XIII.

És en aquesta època quan es va dedicar també a la pintura mural: el gran plafó de l'Hotel de Ville de París (1892) ("París rebent el món"), el de l'Opéra Comique (1898), i les seves pintures a la nova Sorbona representant la "Literatura", "Les ciències", i l'"Acadèmia de París".

El 1898 va ser nomenat Comandant de la Legió d'Honor.[5]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Joseph Benjamin-Constant
  1. Article sobre el pintor a la Wikipédia francesa (francès) «Jean-Joseph Benjamin-Constant - Wikipédia».
  2. Biografia a Answers.com (anglès)
  3. Article sobre el pintor a la Wikipedia anglesa (anglès) «Jean-Joseph Benjamin-Constant - Wikipedia, the free encyclopedia».
  4. Retrat de la Reina Victòria al web de The Royal Collection
  5. Elements biogràfics al web del Musée des Beaux-Arts de Bordeaux (francès) «Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]