Louis Adam

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jean-Louis Adam)
Infotaula de personaLouis Adam

Louis Adam, al voltant de 1810, Bibliothèque nationale de France. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1758 Modifica el valor a Wikidata
Muttersholtz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1848 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-Frédéric Edelmann Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoseph Daussoigne-Méhul i Virginie Morel-du Verger Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAdolphe Adam Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 221890ac-17ea-4001-a355-c887fe00d04d Discogs: 4398510 IMSLP: Category:Adam,_Louis Modifica el valor a Wikidata

Jean Louis Adam (Muttersholtz, Alsàcia, 1758París, 8 d'abril de 1848) fou un pianista i compositor francès.

Cursà llurs estudis a Estrasburg, sota la direcció de Hepp, organista d'aquella cèlebre catedral. Als 17 anys s'establí a París, donant un concert i una simfonia per a violí, arpa i piano, combinació desconeguda fins aleshores, que li valgué l'amistat i protecció de Gluck, el qual, endevinant el seu mèrit, li encarregà l'arranjament de moltes peces de llurs òperes.

Des de llavors, deixà de compondre i es dedicà exclusivament a l'ensenyança del piano. Fou nomenat professor del conservatori de París el 1797, càrrec que desenvolupà amb gran entusiasme i zel fins al 1842, en què la direcció del conservatori li conferí el títol d'inspector general de les classes de piano, i el nomenà membre del comitè d'estudis.

Des de 1829 era cavaller de la Legió d'Honor. Se'l considera com el fundador i cap de l'escola francesa de piano, de llur classe sorgiren nombrosos alumnes notables, entre ells: Victor Rifaut,[1] Kalkbrenner, Hérold, Ilhemaigne, Henri le Moine. A més de nombroses sonates, melodies i romanços, publicà tres obres d'estudi per l'ensenyança del piano: Les premieres leçons, Methode nouvelle pour le piano, i en col·laboració amb Lachnith, Méthode ó Principe général du doigté.

Era pare del distingit compositor Adolphe Adam.

Referències[modifica]

  1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 51, pàg. 550. (ISBN-84-239-4551-0)