Jean-Louis Barrault
  |
||
|---|---|---|
 Jean-Louis Barrault junt a la seva esposa Madeleine Renaud |
||
| Naixença: | 8 de setembre de 1910 Le Vésinet (França) |
|
| Defunció: | 22 de gener de 1994 (als 83 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
|
| Nacionalitat: |  França |
|
| Cònjuge/s: | Madeleine Renaud (1940-1994) | |
| Premis Tony | ||
| 1957: Per la seva col·laboració amb el Cinema Francès | ||
|
|
||
| Pàgina sobre Jean-Louis Barrault a IMDb | ||
Jean-Louis Barrault (Le Vésinet, Seine-et-Oise, 8 de setembre de 1910 - Neuilly-sur-Seine, 22 de gener de 1994) fou un actor teatral i cinematogràfic francès.
Biografia [modifica]
Una vegada acabat el batxillerat i després d'exercir diversos oficis, el 1931 debutà com actor en el teatre Atelier, de París, sota les ordres de Charles Dullin. El 1935 inicià la seva activitat com a director d'escenari realitzà una bona adaptació de Numància de Miguel de Cervantes. La crítica lloà la seva originalitat i la qualitat de la seva interpretació.
El 1940 ingressà en la Comèdia Francesa, en la que hi va romandre fins el 1947, on interpretà diversos papers i dirigí algunes obres (Fedra, de Jean Racine, i Le soulier de satin, de Paul Claudel).
El 1947 formà companyia amb la seva esposa Madeleine Renaud, instal·lant-se en el Teatre Marigny de París, on fins el 1956 realitzà una important campanya i on es consagrà com a director original i excel·lent, aconseguint a ésser l'actor i el director intel·lectual per excel·lencia.
Entre les obres montades per Barrault en aquest llarg període, s'han de recordar les següents:
- Hamlet
- La Orestiada
- Partage de midi
- Cristophe Colomb
El 1956 passà a co-dirigir el Teatre del Palais Royal i des de 1959 dirgí el Teatre Popular de França, tercera sala nacional del teatre francès. Va interpretar molts papers en el cinema, i amb gran encert (La symphonie fantastique, Les enfants du paradis, D'home a home, etc.)
El seu treball, com actor i director, es caracteritzava per una sobrietat, un estudi meticulós dels personatges i les situacions i un sentit de la bellesa, que, a voltes, es convertia en quelcom capriciós, encara que la qualitat total i humana de la seva creació feien oblidar tots els virtuosismes.
Fou nomenat cavaller de la Legió d'Honor i comanador de les Arts i les Lletres. Entre les seves interpretacions i muntatjes s'ha de recordar també:
- Histoire de Vasco
Tète d'Or
Rhinocéros
Juli Cèsar
Judith, etc...
Va escriure:
- Réflexions sur le Théâtre (1959), Nouvelles réflexions sur le Théâtre.
Bibliografia [modifica]
- Suplement dels anys 1961-1962, pàg. 137, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4595-2)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Louis Barrault  |
- Jean-Louis Barrault a Internet Movie Database (anglès)
- Jean-Louis Barrault a Internet Broadway Database (anglès)
- Jean-Louis Barrault a TCM Movie Database (anglès)
- Jean-Louis Barrault a Allrovi (anglès)
- Jean-Louis Barrault a Find A Grave (anglès)
