Jean-Marie Leclair

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Marie Leclair

Jean-Marie Leclair (Lyon, 10 de maig de 1697 - París, 22 d'octubre de 1764) va ser un violinista i compositor francès del Barroc. Se'l considera fundador de l'escola francesa del violí.

Biografía[modifica | modifica el codi]

Leclair va abandonar Lyon per estudiar dança i violí a Torí, on es va convertir en deixeble de Giovanni Battista Somis, que fou alumne d'Arcangelo Corelli, per això se'l coneix com "El Corelli de França". L'any 1716 es va casar amb Marie-Rose Casthanie, una ballarina que va morir el 1728. aquell mateix any es va establir a París, on va tenir un gran èxit com a violinista i compositor. Va actuar en el Concert Spirituel. El 1734 va entrar com a violinista al servei de Lluís XV i el seu «Chapelle Royale». Tot i que ho va haver de deixar degut a diverses desavinences a la cort.

El 1736 va viatjar a Holanda i va entrar en contacte amb Pietro Locatelli, que també era deixeble de Corelli, de qui rebia leccions. El 1743 es va traslladar a Madrid, on es va posar al servei de l'Infant Infant Don Felipe, gran apassionat de la música francesa, a qui dedica el seu segon llibre de concerts. El 1745, al tornar a París, va estrenar l'única ópera Scylla et Glaucus.

Va morir assassinat el 1764, el mateix any que Rameau. La seva mort està rodejada de misteri. Poc abans, Leclair s'havia traslladat a un barri de París considerat insegur. La nit anterior, havia estat jugant una partida de billar amb un amic. al matí, el jardiner hi va anar, com era habitual, i li va semblar estrany veure el barret de Leclair tirat al jardí. En entrar a l'habitatge el va trobar mort amb ferides d'arma blanca, sobre un toll de sang. Aquest cas va provocar una gran commoció, ja que Leclair era un músic molt conegut. La policia va trobar tres sospitosos: el jardiner, la seva segona muller de la que s'havia separat, i un nebot que també era violinista amb qui mantenia series desavinences, ja que l'acusava d'entorpir la seva carrera per no haver-lo recomanat. Mai van esbrinar la veritat. Lecair es va convertir en el segon músic assassinat abans del siglo XX, després d'Alessandro Stradella.

Els seus germans, el jove Jean-Marie Leclair (1703–77), Pierre Leclair (1709–84) i Jean-Benoît també van ser músics.

Les seves composicions s'interpreten i es graven amb regularitat. El més destacat de la seva obra són els seus quatre llibres de dotze sonates par violí, sis sonates a trio i dotze concerts par violí.[1] [2]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Opus 1: Primer Llibre de sonates (1723)
    • Op. 1 No. 1 – Sonata per violí en la menor
    • Op. 1 No. 2 – Sonata per violí en do major
    • Op. 1 No. 3 – Sonata per violí en si bemoll major
    • Op. 1 No. 4 – Sonata per violí en re major
    • Op. 1 No. 5 – Sonata per violí en sol major
    • Op. 1 No. 6 – Sonata per violí en mi menor
    • Op. 1 No. 7 – Sonata per violí en fa major
    • Op. 1 No. 8 – Sonata per violí en sol major
    • Op. 1 No. 9 – Sonata per violí en la major
    • Op. 1 No. 10 – Sonata per violí en re major
    • Op. 1 No. 11 – Sonata per violí en si bemoll major
    • Op. 1 No. 12 – Sonata per violí en si menor
  • Opus 2: Segon Llibre de sonates (1728)
  • Opus 3: Sonates per dos violins sense baix (1730)
  • Opus 4: Sis sonates a trio per dos violins i baix continu (1731-1732)
  • Opus 5: Tercer Llibre de sonates (1734)
  • Opus 6: Música per dues flautes o dos violins (1736)
  • Opus 7: Sis concerts per violí (1737)
  • Opus 8: Música per dues flautes o dos violins (1737)
  • Opus 9: Quart Llibre de sonates (1743)
  • Opus 10: Sis concerts per violí (1745)
  • Opus 12: Segon llibre de sonates per dos violins sense baix (1747-1749)
  • Opus 13: Tres obertures i tres sonates a trio per dos violins (1753)
  • Opus 14: Trio per 2 violins i baix continu (1766)
  • Opus 15: Sonata per violí i baix continu (1767)
  • L'òpera "Scylla y Glaucus" (1746)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980, ISBN 1-56159-174-2.
  2. Jean-Marie Leclair. Consultado el 1 de mayo de 2011

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Marie Leclair