Jean-Marie Roland de La Platière

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jean-Marie Roland de la Platière)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Marie Roland de la Platière

Gravat de Jean-Marie Roland de la Platière
Naixement 18 de febrer de 1734
Thizy, Lionès
Defunció 10 de novembre de 1793
Bourg-Beaudouin, Normandia
Nacionalitat França França
Ocupació Politic
Fills/es Eudora Roland

Jean-Marie Roland de la Platière (Thizy, Lionès, 18 de febrer de 1734 - Bourg-Beaudouin, Normandia, 10 de novembre de 1793[1]) fou un polític francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un conseller reial de la batllia de Villefranche-sur-Saône, i no gaudint la seva família de gaires recursos, fou col·locat, com a dependent, en la casa d'un armador de Nantes; més tard se l'anomenà, gràcies a la recomanació d'un parent seu, inspector ordinari de les manufactures de la Picardia: aquest càrrec li va permetre fer alguns viatges a l'estranger amb finalitats industrials i científiques.

L'any 1780 es casa amb Jeanne-Marie Roland de la Platière o Madame Roland (París, 17541793), la qual arribà a influir tant en ell que quasi anul·la la seva futura personalitat política. El 1784, madame Roland aconseguí pel seu marit el nomenament d'inspector general de la indústria de Lió, i en el desenvolupament d'aquest important càrrec, l'agafà la Revolució.

La Revolució[modifica | modifica el codi]

En esclatar aquella, Roland de la Platière s'havia donat a conèixer per la publicació de diverses obres i per la seva col·laboració en alguns diaris. El municipi de Lió l'envià com a representant seu a l'Assemblea constituent. A París es relacionà amb Pétion, Buzot i Robespierre, als que fou presentat pel seu amic Brissot. A ca seva reunia als dits personatges diverses vegades a la setmana i l'ànima d'aquestes reunions era la seva esposa.

Durant un viatge que realitzà a Lió, fundà el Club central, però tornà de seguida a París, estimulat per la desenfrenada ambició de la seva esposa. Els seus amics girondíns, li oferiren la cartera d'Interior el 23 de març de 1792. Havent refusat Lluís XVI sancionar una moció de Servan, que tendia a formar un camp de concentració de 20.000 federats, Roland de la Platière, insistí davant del sobirà amb la seva famosa Lettre au Roi del 10 de juny de 1792, carta redactada per la seva esposa, segons declarà ella mateixa. Aquesta carta ocasionà la caiguda de Roland, del Ministeri (13 de juny), però els esdeveniments del 10 d'agost següent el portaren novament al poder.

En la lluita establerta entre l'Assemblea legislativa i la Commune insurreccionada, prengué part a favor de la primera. Romangué neutral durant les jornades de Setembre, i elegit diputat de la Convenció, optà per aquest càrrec, incompatible amb les seves funcions ministerials, però els seus amics, amb el fi de retenir-lo en el Ministeri, aconseguiren anul·lar la seva acta. Es prestà a secundar els atacs del partit girondí contra Robespierre, i volgué salvar la vida de Lluís XVI.

Quan el manyà Gamain descobrí l'existència del Armoire de fer, en lloc de segellar-lo, s'apressà a treure'n diversos documents qque poguessin comprometre al monarca.Aquest fet el perjudicà molt entre els revolucionaris més avançats, com també la seva insistència a sol·licitar l'apel·lació davant el poble de la sentència de mort contra Lluís XVI. El 23 de gener de 1793 presentà la dimissió de la seva cartera, i comprenen la proscripció del 31 de maig, aconseguí fugir de París, refugiant-se a casa d'un amic el naturalista Bose, que vivia a Montmorency des d'on es traslladà a Ruan, Però assabentat de què la seva esposa havia estat guillotinada a París, sortí de Ruan i es suïcidà, travessant-se amb un sabre.

Roland de la Platière fou un home de maneres místiques, motiu pel qual donà motiu a mofes dels cortesans durant al seva primera etapa ministerial.

Després de la mort de Jean-Marie Roland i de la seva esposa, la seva petita filla Eudora Roland va ser recollida per Jacques Antoine Creuzé-Latouche i després per Louis-Augustin Bosc d'Antic.

És autor dels següents treballs:

  • Lettres écrites de Suisse, d'Italie, de Sicile et de Malte, 1776-78 (Amsterdam, 1782)
  • Mèmoire sur l'education des tropeaux: (París, 1779)
  • L'art du fabricant d'etoffes en laine: (París, 1780)
  • L'art du fabricant de velours de coton: (París, 1783)
  • L'art du tourbier: (París 1783)
  • De l'influence des lettres dans les provinces: (París, 1789)
  • Recueil des idèes patriotiques: (París, 1789)
  • Le financier patriote: (París, 1789)
  • Compte rendu á la Convention nationale: (París, 1793)

I a més, per l´Encyclopèdie mèthodique, va escriure un Dictionnaire des manufactures, se li deuen també alguns articles publicats en el Carrier de Lyon i en La Patriot Français, durant l'època de la Revolució.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean-Marie Roland de la Platière, Gran Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Marie Roland de La Platière