Jean-Marie Roland de La Platière
| Jean-Marie Roland de la Platière | |
|---|---|
 Gravat de Jean-Marie Roland de la Platière |
|
| Naixement | 18 de febrer de 1734 Thizy, Roine-Alps |
| Defunció | 10 de novembre de 1793 Bourg-Beaudouin, Normandia |
| Nacionalitat |  França |
| Ocupació | Politic |
| Fills/es | Eudora Roland |
Jean-Marie Roland de la Platière (Thizy, Roine-Alps, 18 de febrer de 1734 - Bourg-Beaudouin, Normandia, 10 de novembre de 1793) fou un polític francès.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill d'un conseller reial de la batllia de Villefranche-sur-Saône, i no gaudint la seva família de gaires recursos, fou col·locat, com a dependent, en la casa d'un armador de Nantes; més tard se l'anomenà, gracies a la recomanació d'un parent seu, inspector ordinari de les manufactures de la Picardia: aquest càrrec li va permetre fer alguns viatges a l'estranger amb finalitats industrials i científiques.
L'any 1780 es casa amb Jeanne-Marie Roland de la Platière o Madame Roland (París, 1754 — 1793), la qual arribà a influir tant en ell que quasi anul·la la seva futura personalitat política. El 1784, madame Roland aconseguí pel seu marit el nomenament d'inspector general de la industria de Lió, i en el desenvolupament d'aquest important càrrec, l'agafà la Revolució.
La Revolució [modifica]
En esclatar aquella, Roland de la Platière s'havia donat a conèixer per la publicació de varies obres i per la seva col·laboració en alguns diaris. El municipi de Lió l'envià com a representant seu a l'Assemblea constituent. A París es relacionà amb Pétion, Buzot i Robespierre, als que fou presentat pel seu amic Brissot. A ca seva reunia als dits personatges varies vegades a la setmana i l'ànima d'aquestes reunions era la seva esposa.
Durant un viatge que realitzà a Lió, fundà el Club central, però tornà de seguida a París, estimulat per la desenfrenada ambició de la seva esposa. Els seus amics girondíns, li oferiren la cartera d'Interior el 23 de març de 1792. Havent refusat Lluís XVI sancionar una moció de Servan, que tendia a formar un camp de concentració de 20.000 federats, Roland de la Platière, insistí davant del sobirà amb la seva famosa Lettre au Roi del 10 de juny de 1792, carta redactada per la seva esposa, segons declarà ella mateixa. Aquesta carta ocasionà la caiguda de Roland, del Ministeri (13 de juny), però els esdeveniments del 10 d'agost següent el portaren novament al poder.
En la lluita establerta entre l'Assemblea legislativa i la Commune insurreccionada, prengué part a favor de la primera. Romangué neutral durant les jornades de Setembre, i elegit diputat de la Convenció, optà per aquest càrrec, incompatible amb les seves funcions ministerials, però els seus amics, amb el fi de retenir-lo en el Ministeri, aconseguiren anular la seva acta. Es prestà a secundar els atacs del partit girondí contra Robespierre, i volgué salvar la vida de Lluís XVI.
Quan el manyà Gamain descobrí l'existència del Armoire de fer, en lloc de segellar-lo, s'apressà a treure'n varis documents qque poguessin comprometre al monarca.Aquest fet el perjudicà molt entre els revolucionaris més avançats, com també la seva insistència en sol·licitar la apel·lació davant el poble de la sentencia de mort contra Lluís XVI. El 23 de gener de 1793 presentà la dimissió de la seva cartera, i comprenen la proscripció del 31 de maig, aconseguí fugir de París, refugiant-se a casa d'un amic el naturalista Bose, que vivia a Montmorency des d'on es traslladà a Ruan, Però assabentat de què la seva esposa havia estat guillotinada a París, sortí de Ruan i es suïcidà, travessant-se amb un sabre.
Roland de la Platière fou un home de maneres místiques, motiu pel qual donà motiu a mofes dels cortesans durant al seva primera etapa ministerial.
Després de la mort de Jean-Marie Roland i de la seva esposa, la seva petita filla Eudora Roland va ser recollida per Jacques Antoine Creuzé-Latouche i després per Louis-Augustin Bosc d'Antic.
És autor dels següents treballs:
- Lettres écrites de Suisse, d'Italie, de Sicile et de Malte, 1776-78 (Amsterdam, 1782)
- Mèmoire sur l'education des tropeaux: (París, 1779)
- L'art du fabricant d'etoffes en laine: (París, 1780)
- L'art du fabricant de velours de coton: (París, 1783)
- L'art du tourbier: (París 1783)
- De l'influence des lettres dans les provinces: (París, 1789)
- Recueil des idèes patriotiques: (París, 1789)
- Le financier patriote: (París, 1789)
- Compte rendu á la Convention nationale: (París, 1793)
I a més, per l´Encyclopèdie mèthodique, va escriure un Dictionnaire des manufactures, se li deuen també alguns articles publicats en el Carrier de Lyon i en La Patriot Français, durant l'època de la Revolució.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Tom núm. 51, pags. 1422-23 (ISBN 84-239-4551-0)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Marie Roland de La Platière |
- Discurs de Roland a la Convenció Nacional Font : "Journal officiel de la Convention Nationale", 1792-1793. (en francès)
- Roland reste au ministère de l'Intérieur Text del 30 setembre 1792. (en francès)
