Jean-Pierre Barillet-Deschamps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Part del parc Monceau, projetat per Barillet-Deschamps

Jean-Pierre Barillet-Deschamps (1824-1873) fou un jardiner i paisatgista francès.

Fill d'un obrer jardiner, esdevé el 1841 «monitor» de jardineria, format a l'escola contramestres de « La Paternelle», primera colònia agrícola i penitenciària fundada a Mettray, prop de Tours, el juny de 1839, pel vescomte de Bretignières de Courteilles i Frédéric-Auguste Demetz. En el seu discurs per a la sortida de la primera promoció, Bretignières de Courteilles adreça a Barillet-Deschamps aquestes paraules profètiques: «Obrer jardiner com el teu pare, seràs un dels nostres primers horticultors ».[1]

Funda més tard un establiment hortícola a Bordeus. Cridat a París pel prefecte Haussmann, participa, sota l'autoritat dels enginyers Jean-Charles Alphand i Eugène Belgrand, amb el títol (del que en serà el primer titular) de «Jardiner en cap del Servei dels Passeigs i Plantacions de la Ciutat de París», a la transformació de la capital al si del destacable equip de professionals dels que havia sabut envoltar-se el prefecte, entre els que s'hi comptava Victor Baltard, Gabriel Davioud, Jacques Hittorff... Barillet-Deschamps redissenya els boscos de Boulogne i de Vincennes, i aleshores crea el jardin du Luxemburg, el parc Monceau, el parc des Buttes-Chaumont i el parc Montsouris. El 1865, crea el jardí anglès del jardí de les plantes de Le Mans. A Lille dissenya el jardí Vauban, i a Roubaix el parc Barbieux.

Crea una Maison d’ Architecte Paysagiste, obre un planter i un jardí a La Muette i comença una carrera internacional: se'l crida a Marsella, a Ieras, a Milà i Torí, a Bèlgica, a Àustria, a Prússia, i fins i tot a Egipte on és demanat al Caire pel khedive. Hi arriba el 1870 i hi treballa fins a 1875, data en què contreu la malaltia pulmonar de què mor als cinquanta anys.

Inaugura un tipus de jardí inspirat en al jardí anglès, caracteritzat per gespes ondejades i les formes sinuoses dels passeigs i dels llacs. La riquesa i l'exotisme de la decoració vegetal i del mobiliari testimonien la modernitat i prosperitat del Segon Imperi. S'ha pogut retreure a Barillet-Deschamps la repetitivitat del seu estil, és qualificat de vegades d'eclèctic i presentat com una desnaturalització del jardí anglès per l'estàndard, l'esperit del lloc i les particularitats locals que són poc tingudes en compte. Tot i això l'obra de Barillet-Deschamps, que servirà a província i a l'estranger de vegades de model, de vegades de contramodel, caracteritzarà l'art dels jardins del segle XIX, i deixarà la seva empremta al segle XX.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Discurs del vescomte de Bretignières de Courteilles ala agents de Mettray, Arxius de l'associació «La Paternelle» (avui dipositats als Arxius departamentals d'Indre-et-Loire), Mettray, 1841, no paginat

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Luisa Limido, L'Art des jardins sous le Second Empire. Jean-Pierre Barillet-Deschamps (1873-1924).
  • (anglès) Luisa Limido, . « The Squares Created by Jean-Pierre Barillet-Deschamps in Turin. A Study Based on the Correspondance Between the French Landscape Architect and the Mayor of the City in the Years Between 1860 and 1864 », Journal of Garden History, vol. 17, n° 2, avril-juin 1997, London, Washington DC, 1997.